Fill d’un conductor de tramvia i una portera, el Miquel Pucurull va començar a treballar als 12 anys. Dècades després va arriba a ser director comercial i, precisament l’estrès d’aquella feina i els quilos de més que arrossegava els van empènyer a calçar-se les sabatilles i començar a córrer. Des de llavors corre cada dia “el que faig és corrinyar, que vol dir córrer sense posar-hi gaire pressa”.
46 maratons
Per iniciar-se, el Miquel Pucurull va seguir el pla que recomanava el Ramon Oliu i que s’havia de recollir a la redacció del diari Avui. “Era un pla molt senzill, extremadament senzill” basat en combinar el trotar i el caminar. Set mesos després Pucurull ja travessava la línia de meta de la seva primera marató, la que es va fer a Barcelona l’any 1980, “la meva dona i les dues filles em van venir a acomiadar a la sortida i les recordo plorant com si m’anés a les croades” – rememora amb nostàlgia -.
Des de les hores no ha parat i pot presumir d’haver sortit de 51 maratons tot i que n’ha acabat 46, entre elles la que va córrer amb la seva dona a Nova York. Pel Miquel, “no hi ha dubte que pateixes, però ho passes bé. La marató és com la vida: pateixes, gaudeixes, pateixes, gaudeixes. És una autèntica metàfora.”
La família, també corredora
La dona del Miquel també es va animar a córrer en veure com el seu marit s’aprimava. Ha corregut sis maratons i cada dia surt a córrer, igual que el Miquel ara bé ho fan per camins diferents “ja estem tot el dia junts!” -explica Pucurull. La seva filla gran, l’Elisenda ja corria abans que comencés el seu pare i amb els anys es va convertir en una de les millors maratonianes d’Espanya entre 1989 i 1991.
Entrada a la universitat
El Miquel Pucurull tenia clar que un cop es jubilés es volia “culturitzar, adquirir més cultura de la que tinc”. Dit i fet, als 65 anys va anar d’oient a la Facultat d’Història i després es va matricular per fer el curs d’accés a la universitat. Va aprovar i va entrar a la carrera de Sociologia, ” va ser una de les emocions més grans que he tingut” -assegura. No es va poder llicenciar perquè en un exàmen va patir un episodi d’amnèsia que encara recorda amb angoixa. “em vaig quedar en blanc, completament. Tota la memòria se’m va bloquejar”. A partir de llavors, va decidir assistir a les classes però no fer els exàmens.
La mort d’un net
Fa quatre anys el Miquel Pucurull va perdre un net en un accident de moto, “és un cop molt, molt fort per tota la família” explica “Com se supera? Els temps ajuda, sens dubte. Jo crec que el corrinyar també m’ha ajudat ha superar una mica el trauma”.
El Miquel ha escrit dos llibres sobre la seva experiència vital, Mai no és tard‘ i Gambada a gambada: l’alegria de córrer. També fa xerrades on insisteix en un missatge molt clar: “quan et fas gran, cal tenir estímuls i propòsits, “faré això, faré allò” perquè arribar a la vellesa no vol dir deixar de fer coses.
La cançó del Miquel
El programa acaba amb la cançó que ha triat el convidat que l’inspira o que ha format part de la seva banda sonora vital. El Miquel ha triat In the Mood una peça musical de Glenn Miller que li agrada moltíssim.
Una conversa pausada per inspirar-nos
El programa Vides en primera persona, presentat per Olga Valencia, consisteix en una conversa pausada de mitja hora amb una persona anònima que té una història interessant per explicar i que està relacionada amb la seva professió, experiència vital o transformació.
Persones que ens inspiren per l’empremta que han deixat o que estan deixant en aquest món convuls. Una vida compartida per aprendre i reflexionar. El programa s’emet cada dilluns, a les 21.30 h, a la TDT, el web, l’app i el canal 166 de Movistar+.
Tens una vida per compartir?
Si vols compartir amb nosaltres la teva història perquè creus que pot inspirar, ajudar o emocionar els altres, escriu-nos a vides@beteve.cat.
