El febrer del 2019 Mario Roque va patir un accident de trànsit que li va provocar una lesió medul·lar que el va deixar en cadira de rodes. En aquell moment estava estudiant, treballava en una botiga de roba i estava apostant molt fort per dedicar-se al futbol professional.
La vida que portava li va canviar radicalment quan va ser conscient que no podria tornar a moure les cames. Després de plorar molt i passar per una depressió va acceptar la seva nova realitat i va decidir treure-li el màxim suc.
Actualment entrena cada dia per arribar ben amunt en el tenis adaptat, fa xerrades per prevenir accidents i ha trobat l’amor quan menys s’ho esperava, mentre feia rehabilitació a l’Institut Guttmann.
L’accident que li ha canviat la vida
Era un diumenge a la tarda del febrer del 2019 quan el Mario Roque circulava amb la seva parella en moto per Barcelona. Explica que no anava gaire ràpid però de sobte es va veure implicat en un accident amb un cotxe que va girar amb la mala sort que a causa de l’impacte ell va sortir disparat. La caiguda va ser fatídica. Li va provocar una luxació de la columna vertebral a l’altura de la dorsal 10. “Jo ja no sentia les cames”, recorda.
Plors i depressió
Va estar ingressat a la Vall d’Hebron i en un primer moment pensava que es podria recuperar però els metges li van donar una notícia molt més dura: ja no podria tornar a caminar. L’anunci li va provocar molta por. “No sabia el que seria de mi” recorda.
Va plorar molt i va caure en una depressió. Els seus pares també es van enfonsar durant uns mesos i la seva germana l’anava a veure amb el seu nadó acabat de néixer. Era una situació duríssima per a ell i el seu entorn. Molts amics, però, es van esfumar i té un agraïment majúscul per al suport psicològic professional que va rebre per part del centre sanitari.
Una nova vida per encetar
Fruit de la discapacitat, el Mario va decidir trencar la relació amb la seva parella d’aleshores. “No volia ser una càrrega”. Va ser un dels milers de canvis que vindrien.
D’entrada no podia tornar a casa seva, al carrer de Verdi, perquè no tenia ascensor. Tampoc no podia continuar jugant a futbol semiprofessional ni es veia treballant a la botiga de roba amb cadira de rodes.
La imatge que tenia de passar la pilota al seu futur fill o filla si algun dia era pare es va esfumar de cop. “No ho podré fer”, va pensar. Els estudis els va acabar i també va passar uns mesos a l’Institut Guttmann que van ser decisius per determinar la vida que porta actualment.
L’amor va arribar quan menys s’ho esperava
Un cop va passar per l’Institut Guttmann va arribar a aquesta conclusió: “He tornat a néixer des que vaig tenir l’accident“. Allà va tornar a aprendre accions tan bàsiques i quotidianes com vestir-se, anar al lavabo o conduir de nou.
També va provar diversos esports adaptats i va conèixer una noia que estava allà perquè el seu pare havia patit un ictus i s’estava recuperant. “No t’ho esperes”, recorda, en relació amb el fet que no es pot planificar en quin moment pots conèixer algú.
Recorda que eren moments vitals molt durs per a tots dos. Ella estava patint pel seu pare i el Mario estava aprenent a viure en cadira de rodes. Tenia moltes pors però l’any passat es van casar i ja fa gairebé cinc anys que comparteixen la vida. “Estem molt enamorats”.
El tenis adaptat, un nou repte vital
El Mario Roque, abans de tenir l’accident, somiava a dedicar-se al futbol professional. Per això entrenava de valent i jugava de davanter en equips de segona i tercera RFEF. Quan va provar el tenis en cadira de rodes va decidir que si entrenava fort podria tornar a competir. Ha canviat d’esport i modalitat però la seva determinació d’arribar “al nivell més alt possible” és la mateixa.
Actualment entrena entre dues i tres hores diàries i està competint dins l’àmbit nacional i internacional. Potser un dia participarà als Jocs Paralímpics, però assegura que es marca reptes a curt termini perquè s’ha de “viure el moment”.
Explica el que li ha passat als joves
A través de l’Institut Guttmann el Mario també està implicat en la participació en xerrades a joves d’entre 15 i 18 anys, estudiants d’ESO, batxillerat i cicles formatius de centres d’ensenyament públics i privats de Catalunya per prevenir accidents de trànsit.
Es tracta del programa Game over. El Mario assegura que els alumnes es queden glaçats quan explica la seva història, com li ha canviat la vida des que va patir un accident de trànsit aquell diumenge a la tarda del 2019. Està segur que el seu testimoni contribueix al fet que els conductors joves siguin conscients que una petita distracció o el mal que pots fer a tercers pot ser devastador.
La cançó del Mario
El programa acaba amb una cançó que agrada al protagonista del programa i l’inspira. El Mario ha escollit el tema Viva la vida de la banda britànica de rock Coldplay. En relació amb aquesta cançó tan vital afegeix que “el fet de viure és una cosa molt bonica que quasi se’m veu afectada”. Actualment pensa gaudir al màxim cada minut. “És el que s’ha de fer”.
Una conversa pausada per inspirar-nos
El programa Vides en primera persona, presentat per Olga Valencia, consisteix en una conversa pausada de mitja hora amb una persona anònima que té una història interessant per explicar relacionada amb la seva professió, experiència vital o transformació.
Persones que ens inspiren per la petjada que han deixat o que estan deixant en aquest món convuls. Una vida compartida per aprendre i reflexionar. El programa s’emet tots els dilluns a les 21.30 h a la la TDT, el web, l’app i el canal 166 de Movistar+.
Tens una vida per compartir?
Si vols compartir amb nosaltres la teva història perquè creus que pot inspirar, ajudar o emocionar escriu-nos a vides@beteve.cat.
