La policia franquista va entrar de matinada a casa de la Maribel Ferrándiz Blas per detenir-la juntament amb el seu germà bessó. Va ser el 23 de abril del 1971. Tenia 17 anys i des dels 15 militava a la Jove Guàrdia Roja, una organització juvenil comunista i antifranquista. “Treballava en una fàbrica i tenia moltes inquietuds, perquè el món que m’envoltava no m’agradava”, explica. La Maribel, juntament amb els seus companys, repartien octavetes per les fàbriques denunciant la manca de llibertat o explicant conflictes laborals.
Militar en la clandestinitat
La militància es feia en la més absoluta clandestinitat. “Estàvem en grups de 5 o 6 persones i no ens coneixíem pels noms autèntics. Eren noms falsos, els dèiem noms de guerra”, explica la Maribel. Tampoc no compartien la seva vida personal, per evitar que si els detenien els poguessin delatar. Quan anaven a les manifestacions, un cop acabada, quedaven en un punt allunyat per comprovar que ningú havia estat detingut. Però algú va acabar delatant la Maribel i el seu germà bessó i aquella matinada del 1971 els van treure detinguts de casa seva i els van portar a la comissaria de via Laietana, on van estar 32 dies.
Tortures físiques i psicològiques
A la comissaria, van partir tota mena de tortures. “A mi em donaven cops de puny a l’estómac i al meu germà el feien mirar per una finestreta i li deien que digués noms de gent o em continuarien pegant i em violarien”. La Maribel també explica que la “lligaven de mans per sota dels genolls i em feien caminar d’un cantó a l’altre. Si queies, t’estomacaven”. Ferrándiz assegura que mai no va perdre la força per resistir: “Sempre ho dic, per la seva ideologia jo veia aquelles persones inferiors.”
32 dies després d’estar a la comissaria de via Laietana, van traslladar la Maribel Ferrándiz Blas a la presó de la Trinitat i el seu germà a la Model. “Totes les persones que hem passat per la comissaria, totes diem el mateix: volíem sortir d’allà i anar a la presó perquè era acabar amb la tortures físiques“.
Un any a la presó de la Trinitat
Un cop a la presó les tortures físiques es van acabar però les recluses vivien sota una forta disciplina. El centre estava dirigit per l’orde de les Cruzadas Evangélicas de Cristo Rey, que s’encarregaven d’adoctrinar les recluses. “Les preses polítiques érem el pitjor per a aquestes dones, el més dolent que hi havia a la societat”, assegura Ferrándiz i afegeix: “Ens tenien separades. Estàvem tot el dia tancades en una cel·la.”
Activisme per la memòria històrica
50 anys després la Maribel Ferràndiz manté vius els records d’aquella època i fa xerrades per explicar la repressió franquista. D’aquells dies es queda sobretot amb la solidaritat que va trobar en els moments més difícils. Juntament amb el seu germà ha denunciat les tortures que van patir a la via Laietana davant l’ONU: “Representa continuar lluitant no per nosaltres, sinó sobretot per la gent que ja no hi és, per la gent que no ho ha pogut fer”, afirma la Maribel.
La cançó de la Maribel
El programa acaba amb la cançó que ha triat la convidada que la inspira o que ha format part de la seva banda sonora vital. La Maribel ha triat Què volen aquesta gent, una cançó interpretada per Maria del Mar Bonet, i que descriu perfectament el que li va passar a ella i el seu germà una matinada de l’any 1971.
Una conversa pausada per inspirar-nos
El programa Vides en primera persona, presentat per Olga Valencia, consisteix en una conversa pausada de mitja hora amb una persona anònima que té una història interessant per explicar i que està relacionada amb la seva professió, experiència vital o transformació.
Persones que ens inspiren per l’empremta que han deixat o que estan deixant en aquest món convuls. Una vida compartida per aprendre i reflexionar. El programa s’emet cada dilluns, a les 21.30 h, a la TDT, el web, l’app i el canal 166 de Movistar+.
Tens una vida per compartir?
Si vols compartir amb nosaltres la teva història perquè creus que pot inspirar, ajudar o emocionar els altres, escriu-nos a vides@beteve.cat.
