El 1992, l’any dels Jocs Olímpics, la vida del Juanjo Méndez va canviar per sempre. Un greu accident de moto el va deixar sense el braç i la cama esquerres i, durant uns instants, els serveis d’emergència el van donar per mort. “M’havien tapat amb una manta i es van adonar que em bellugava”. En arribar a l’hospital “em van fer el massatge cardíac i em van posar 48 litres de sang“, explica el Juanjo.
“Que ningú no et digui que això no ho pots fer”
Després de vint dies en coma, quan va despertar, la seva mare i la seva dona li van dir que havia perdut el braç i la cama esquerres. Va haver d’aprendre a fer-ho tot des de zero. “Que ningú no et digui què no pots fer. Això ho ha de dir un mateix”. Aquelles paraules del doctor Ramon Gisbert li van quedar gravades a foc i amb aquella premissa va tornar a pujar a una bicicleta. El que va començar com una manera de recuperar-se i aprimar-se —havia arribat a pesar 120 quilos— es va convertir en una carrera extraordinària.
De gregari a campió paralímpic
Juanjo ja havia estat ciclista abans de l’accident. Va competir de cadet fins a amateur i va estar a punt de passar a professional, “era un gregari, no era un guanyador”. Va ser després de l’accident, amb una cama i un braç menys, quan es va penjar tres medalles paralímpiques, dos títols mundials i una Copa del Món. “La bicicleta és la meva vida”, assegura.
Juanjo assegura que qui el va convèncer per tornar a pujar a una bicicleta va ser el seu amic Bernat Moreno. “Al principi anava caminant al costat meu”, perquè el Juanjo havia d’anar parant, incapaç d’aguantar el seu propi pes amb un sol braç. D’aquelles primera pedalades en va néixer una amistat inseparable: Bernat com a entrenador i Juanjo com a campió.
El projecte Genesis
El 2002, el Juanjo i el Bernat van decidir crear el Genesis Cycling Team, un projecte que inclou una escola de ciclisme inclusiu i on infants i adults amb tot tipus de diversitat funcional troben en la bicicleta una eina per tornar a creure en elles mateixes. Al club hi ha gent diversa, nens amb autisme, persones amb amputacions, cadascun amb la seva història i tots aprenent a pedalejar. “M’han omplert més que una medalla” diu el Juanjo al parlar de la tasca que fan des del club, “m’omple molt, molt”.
La cançó del Juanjo
El programa acaba amb la cançó que ha triat la persona convidada que li inspira o que ha format part de la seva banda sonora vital. El Juanjo Méndez ha triat September, d’Earth, Wind & Fire.
Una conversa pausada per inspirar-nos
El programa Vides en primera persona, presentat per Olga Valencia, consisteix en una conversa pausada de mitja hora amb una persona anònima que té una història interessant per explicar i que està relacionada amb la seva professió, experiència vital o transformació.
Persones que ens inspiren per la petjada que han deixat o que estan deixant en aquest món convuls. Una vida compartida per aprendre i reflexionar. El programa s’emet cada dilluns, a les 21.30 h, a la TDT, el web, l’app i el canal 166 de Movistar+.
Tens una vida per compartir?
Si vols compartir amb nosaltres la teva història perquè creus que pot inspirar, ajudar o emocionar els altres, escriu-nos a vides@beteve.cat.
