El que havia de ser un simple tràmit administratiu per treballar al Parlament Europeu va acabant destarotant la seva vida. Quan Jordi Eduard Perales va demanar el certificat literal de naixement, va descobrir que no hi constava ni el pare ni la mare i que hi havia una anotació d’adopció. Aquell document va ser el punt de partida d’un procés personal que el va portar a confirmar que havia estat un dels anomenats nens robats durant el franquisme.
A partir d’aquí, Perales inicia una recerca per conèixer els seus orígens. Els seus pares li confirmen que van participar en una adopció irregular a través dels mecanismes de l’època. Amb el suport de l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció, aconsegueix contactar amb la seva mare biològica, a qui li havien dit que el seu fill havia mort en néixer. El retrobament és intens i revelador: “Era el meu viu retrat”, explica Jordi Eduard; però també obre un procés emocional difícil de gestionar i deteriora la relació amb la seva família adoptiva.
Una espiral d’autodestrucció
El trauma acumulat i la mort del seu pare adoptiu —moment en què s’adona que “l’havia castigat massa i no li havia pogut dir, realment, com l’estimava”— el van portar a una espiral d’autodestrucció: consum de drogues, pèrdua de tot i, fins i tot, viure al carrer. També pateix dos intents de suïcidi. “No sabia com processar-ho i l’única manera que vaig trobar va ser autodestruint-me”, reconeix. Avui, després de tocar fons i passar per la presó, afronta una nova etapa amb la voluntat d’entendre el seu passat i reconstruir-se. Mentrestant, continua la recerca dels seus orígens: sap que té germanes per part del pare biològic i vol conèixer-les.
Jordi Eduard Perales assegura que ha après “que som molt més fràgils del que ens pensem, i que al final les cuirasses que ens construïm cauen”. Acceptar-ho és, per a ell, el primer pas per començar a reconstruir-se.
La cançó de Jordi Eduard
El programa es tanca amb una cançó significativa per al protagonista. Jordi Eduard Perales ha triat Unfinished Sympathy, de Massive Attack, especialment pel seu videoclip, rodat en una sola presa, que mostra la diversitat de persones i realitats amb què ens creuem cada dia. Per a ell, és una peça que l’ha acompanyat en molts moments de la seva vida.
Una conversa pausada per inspirar-nos
El programa Vides en primera persona, presentat per Olga Valencia, consisteix en una conversa pausada de mitja hora amb una persona anònima que té una història interessant per explicar relacionada amb la seva professió, experiència vital o transformació.
Persones que ens inspiren per la petjada que han deixat o que estan deixant en aquest món convuls. Una vida compartida per aprendre i reflexionar. El programa s’emet tots els dilluns a les 21.30 h a la TDT, el web, l’app i el canal 166 de Movistar+.
Tens una vida per compartir?
Si vols compartir amb nosaltres la teva història perquè creus que pot inspirar, ajudar o emocionar, escriu-nos a vides@beteve.cat.
