Fa set anys, la Jana Arimany va patir una caiguda d’esquena que li va canviar la vida. Tenia 20 anys i estava de viatge amb uns amics a Bali visitant les terrasses d’arròs d’Ubud. Hi havia desnivell, el terra estava enfangat perquè havia plogut molt i ella va relliscar amb la mala fortuna que fruit de la caiguda es va fracturar una vertebra cervical, la C7. Quan va caure estava conscient però no notava les cames i ja va dir als seus amics: “Crec que m’he quedat paraplègica”.

Dues operacions i un canvi de vida

La van operar a Bali d’urgència i quan va poder agafar un avió, una ambulància l’esperava a l’aeroport de Barcelona per portar-la directament al Vall d’Hebron. Allà li van practicar una segona operació i poc a poc es va anar fent a la idea que no tornaria a caminar i que s’hauria de moure en cadira de rodes. El seu entorn li ha estat de gran suport per tirar endavant i poc a poc ha anat assolint petits reptes per guanyar autonomia i seguir amb la seva vida. Tot i això, reconeix que ha passat per etapes de molta tristesa i frustració. Ha après a fer moltes coses d’una altra manera però troba a faltar les passejades que feia amb la família per la muntanya o ballar.

Hi ha persones que l’han deixat de tractar

El que més greu li sap a la Jana del que li ha passat és la reacció de determinades persones que formaven part del seu cercle, abans de l’accident, i que ara ja no hi són. “Tu ets la mateixa però l’entorn ha deixar de ser un espai còmode, tant socialment com físicament” – afirma. “Jo em vaig trobar amb persones que em van deixar de tractar”. La Jana lamenta que el fet de moure’s en cadira de rodes encara genera en moltes persones una actitud paternalista o de llàstima i és un gran obstacle en molts aspectes, per exemple a l’hora de buscar feina.

Una vida dedicada al tercer sector

Quan la Jana va tenir l’accident estava estudiant negocis internacionals i màrqueting a Singapur. L’accident també ha suposat un gir en la seva vida professional. Actualment es dedica plenament al tercer sector. Treballa al departament de Comunicació de l’Institut Guttmann en els programes de rehabilitació a la comunitat per acompanyar pacients que han acabat l’etapa hospitalària a trencar pors i ajudar-los a portar una vida el més autònoma i plena possible.

Fer pedagogia de la diversitat

Des del 2019 també ha engegat amb la seva parella una entitat sense ànim de lucre anomenada Capaç i Vàlida, que organitza tallers a les escoles per apropar els infants al fet de viure amb una discapacitat. Precisament per normalitzar-ho i aportar el seu granet de sorra per educar en la diversitat. A través de la mateixa oenagé també fan projectes internacionals, el darrer ha estat la creació d’un centre ocupacional per a persones amb discapacitat a Kenya.

La cançó de la Jana

El programa acaba amb una cançó que agrada i inspira a la protagonista del programa. La Jana Arimany ha escollit el tema Have You Ever Seen The Rain de Rod Stewart. Una música que li recorda molt a la seva infantesa.

Una conversa pausada per inspirar-nos

El programa Vides en primera persona, presentat per Olga Valencia, consisteix en una conversa pausada de mitja hora amb una persona anònima que té una història interessant per explicar relacionada amb la seva professió, experiència vital o transformació. Persones que ens inspiren per la petjada que han deixat o estan deixant en aquest món convuls. Una vida compartida per aprendre i reflexionar. El programa s’emet tots els dilluns a les 21.30 hores a la la TDT, el web, l’app i el canal 166 de Movistar+.

Tens una vida per compartir?

Si vols compartir amb nosaltres la teva història perquè creus que pot inspirar, ajudar o emocionar escriu-nos a vides@beteve.cat.