compartir
De jove, fra Valentí Serra de Manresa (1959) tenia una “bona feina” a la desapareguda Caixa d’Estalvis de Manresa i veure “muntanyes de diners” el va fer reflexionar sobre quin havia de ser el seu propòsit a la vida. Amb 20 anys va sentir que no era tocar diners i menys encara l’ambició d’acumular-ne molts. Més aviat tot el contrari.
Va optar, convençut, per una vida d’austeritat, captivat per la figura de sant Francesc d’Assís. Va concretar la seva vocació a l’orde dels caputxins. A casa seva, molt religiosos i de pagès, no els va sorprendre. Viu en comunitat des de fa més de 40 anys i combina la vida religiosa amb la recerca històrica.
Veí de Sarrià i de tot Barcelona
El 31 de maig del 1987 va rebre l’ordenació sacerdotal al convent dels caputxins d’Arenys de Mar i aquell mateix any ja va anar a viure a la seva residència actual, el convent de Sarrià, on fa molts anys que té cura de l’arxiu, el museu i el jardí del claustre.
El seu dia a dia amb els seus germans assegura que té una rutina marcada. Es lleven a dos quarts de set per a la primera de les cinc pregàries que fan al llarg de tot el dia. La resta del temps no para de fer coses. Dedica molt de temps a llegir i escriure. També a la litúrgia.
Explica que la seva barba característica no es retalla mai, és un senyal d’identitat. “No hi ha temps ni mirall”, afirma. Sempre porta l’hàbit de color xocolata i les sandàlies. Des de fa 35 anys es passeja volgudament cada dia de Sarrià a l’església de la Concepció (la Dreta de l’Eixample) i també fa altres rutes perquè el vegin per tota la ciutat. “Encara hi som, encara hi ha vida religiosa a Barcelona“, afirma.
La incidència dels caputxins en la cultura catalana
L’any 1995 es va doctorar en Història. Entre el germà Pere Basili de Rubí (1899-1986) i ell, com a continuador, han estudiat a fons el llegat de l’orde a la qual pertanyen amb la publicació del llibre Quatre segles de vida caputxina (1578-1968).
Fra Valentí Serra de Manresa assegura: “La vida caputxina ha incidit més del que ens pensem en la Catalunya contemporània”. I considera que és una influència que s’hauria d’estudiar més.
Posa d’exemple grans figures de la cultura catalana vinculades a l’orde com poden ser mossèn Jacint Verdaguer, Josep Maria Folch i Torres, Maria Antònia Salvà i Ripoll, Jaume Bofill i Mates o Joan Junceda, entre d’altres.
Expert en receptes i herbes remeieres
Fra Valentí assegura que néixer pagès va fer que tot aquell coneixement del camp, de les propietats de les herbes, quedés latent o hibernant durant molts anys. Quan es va endinsar a estudiar la forma de vida dels caputxins dels darrers segles va aprendre molt sobre de quina forma cuinaven i com empraven les herbes per curar determinades malalties. Es va convertir en tot un expert en la matèria.
Aquest coneixement l’ha compartit en diversos llibres com Tornar als remeis de sempre. El seu darrer llibre és Cuina vegetariana de sempre. També col·labora en l’edició del Calendari de l’Ermità.
Actualment explica que cada dia, en dejú, pren les seves herbes abans de la primera pregària en funció de com es trobi i quina temporada sigui. Explica que en molts casos són herbes que ja eren a les “farmacioles” del neolític com pot ser l’espí o l’arç blanc per regular la tensió i les malalties cardiovasculars. Del món grecoromà destaca la farigola i el romaní com a herbes que no poden faltar en cap rebost. Això, sí, assegura que s’han de prendre de forma personalitzada perquè tenen principis actius molts poderosos.
La cançó de fra Valentí
El programa acaba amb una cançó que agrada i inspira al protagonista del programa. Fra Valentí Serra de Manresa ha escollit el tema Veni creator, un cant gregorià que l’emociona especialment perquè va sonar el dia que va rebre l’ordenació sacerdotal.
Una conversa pausada per inspirar-nos
El programa Vides en primera persona, presentat per Olga Valencia, consisteix en una conversa pausada de mitja hora amb una persona anònima que té una història interessant per explicar relacionada amb la seva professió, experiència vital o transformació. Persones que ens inspiren per la petjada que han deixat o estan deixant en aquest món convuls. Una vida compartida per aprendre i reflexionar. El programa s’emet tots els dilluns, a les 21.30 hores, a la la TDT, el web, l’app i el canal 166 de Movistar+.
Tens una vida per compartir?
Si vols compartir amb nosaltres la teva història perquè creus que pot inspirar, ajudar o emocionar escriu-nos a vides@beteve.cat.
