Afegeix betevé com a font preferidaQuan la mare de la Dory Sontheimer va caure malalta va deixar de parlar en castellà. Va oblidar l’idioma que havia après en arribar a Barcelona de jove i va tornar a la seva llengua materna: l’alemany. Sovint cridava: “La Gestapo ens vindrà a buscar”. La Dory ho sentia sense entendre-ho, però intuint que la seva mare “portava una motxilla molt important al darrere”. La resposta va arribar quan, després de la mort de la mare, la Dory va trobar set caixes amagades en un armari, plenes de cartes i fotografies que documentaven un secret familiar molt dolorós.
Una història silenciada
Aquella documentació revelava una història que els seus pares havien mantingut en silenci tota la vida: “devien passar una por immensa durant l’època del franquisme i la Segona Guerra Mundial” —imagina Sontheimer. Filla de jueus alemanys refugiats a Barcelona —i convertits al catolicisme en l’Espanya de Franco—, la Dory va descobrir a través d’aquelles set caixes que 36 membres de la seva família havien estat assassinats pel règim nazi. De totes, la història que més la va impactar, i “que m’impacta encara és la dels seus avis materns“, assegura.
L’última carta de l’àvia
Les cartes que va trobar revelaven la por amb què van viure després de fugir del nazisme i tot l’esforç que van fer per intentar començar una nova vida a Barcelona. Les primeres cartes transmetien esperança i la confiança d’obtenir un visat per entrar a Espanya. Però més tard, les cartes eren de desesperació. L’última, escrita l’agost del 1942, va ser una carta de comiat en què la seva àvia explica “que de les persones que marxen cap a l’est no en sabem res, desapareixen”, i demana als fills que, si no en tornen a saber res, preguntin a la Creu Roja. Poc després els seus avis van ser deportats a Auschwitz. Els pares de la Dory no van rebre la confirmació oficial de la seva mort fins 15 anys després. En llegir aquestes cartes, la Dory va entendre que per a la seva mare “devia ser una història absolutament traumàtica i duríssima per no haver pogut salvar els seus pares”.
Retrobar-nos amb la família és la victòria al nazisme
La Dory Sontheimer va investigar durant més de 10 anys tot el que amagaven les set caixes. Un treball que li va permetre reconstruir la història de la seva família i descobrir què havia passat i saber el destí dels seus parents dispersats arreu del món: “Estem a Israel, l’Argentina, el Brasil, els Estats Units, el Canadà i per Europa”. La seva intenció era recuperar una memòria familiar que fins ara no sabia. Un camí que, amb el temps, també li ha permès retrobar-se amb descendents de la seva família arreu del món i demostrar que, malgrat l’horror, el nazisme no va aconseguir esborrar-los.
La història familiar de la Dory està recollida en dos llibres: Les set caixes i La vuitena caixa. A banda actualment també col·labora amb el Memorial Democràtic fent xerrades a instituts. La Dory agraeix als seus pares que li deixessin tota la documentació, un fet que li ha permès convertir-se en un testimoni viu i transmetre aquesta història amb la convicció que “la memòria històrica no es pot oblidar”.
La cançó de la Dory
El programa acaba amb la cançó que ha triat el convidat que l’inspira o que ha format part de la seva banda sonora vital. La Dory Sontheimer ha triat Imagine, de John Lennon, perquè representa el món en pau que somia.
Una conversa pausada per inspirar-nos
El programa Vides en primera persona, presentat per Olga Valencia, consisteix en una conversa pausada de mitja hora amb una persona anònima que té una història interessant per explicar i que està relacionada amb la seva professió, experiència vital o transformació.
Persones que ens inspiren per l’empremta que han deixat o que estan deixant en aquest món convuls. Una vida compartida per aprendre i reflexionar. El programa s’emet cada dilluns, a les 21.30 h, a la TDT, el web, l’app i el canal 166 de Movistar+.
Tens una vida per compartir?
Si vols compartir amb nosaltres la teva història perquè creus que pot inspirar, ajudar o emocionar els altres, escriu-nos a vides@beteve.cat.
