compartir
La persona que ha estrenat el programa Vides en primera persona és Damià Gibernet, l’ànima de Can Mandó. Una masia ubicada a Vallvidrera, al mig de Collserola, que forma tot un ecosistema en el qual se sent molt a gust malgrat la intensitat que assegura que implica la vida al bosc. “És molt bonic però també aclapara. Quan estàs bé estàs molt bé, i quan estàs malament és més dramàtic” – assegura. Damià Gibernet fa molts anys que recupera llavors antigues i és una de les peces fonamentals que ha fet possible recuperar un tomàquet autòcton de Collserola, que estava en perill d’extinció, el tomàquet mandó, gràcies al suport institucional i a la pagesia de la zona que s’ha engrescat en el seu conreu. “Em fa molt feliç” – admet.
“Tinc prohibit vendre ous”
A la masia de Can Mandó ara hi ha només un gos, un Mastí, el segon, en Foc, els ha deixat fa poc. També té dos gats, una vintena de gallines, dues cabres i un hort. Damià Gibernet es considera un activista rural. El fet de pertànyer a Barcelona assegura que és una mala passada per a la pagesia i la ramaderia. Assegura que s’emporta la pitjor part d’estar a Collserola, on no arriben tots els serveis, i d’altra banda, ha de complir amb la normativa de la ciutat que li impedeix exercir la ramaderia. “Estan prohibides les abelles, les gallines, les cabres. Jo no puc vendre ous, ho tinc prohibidíssim” – exclama. Per això explica que és inviable viure del camp si pertanys a la ciutat. Ell es guanya la vida amb la feina que fa al Zoo de Barcelona. La seva passió per recuperar llavors antigues també l’ha portat a investigar per recuperar altres espècies, en aquest cas animals, com la gallina de Sant Cugat.
Un pixapins que ja no podria tornar a la ciutat
Damià Gibernet, va nèixer a Barcelona, ni més ni menys que al carrer d’Aragó. Quan era petit anava a estiuejar a una masia del segle XVIII que la família tenia a Collserola, a Vallvidrera. Es passava allà tres mesos en banyador en una casa sense llum ni telèfon fascinat per la natura. La seva àvia i i tieta àvia van decidir, quan ja eren grans, acabar d’envellir a Collserola, enlloc de fer-ho a l’Hospitalet, i van dotar a la casa de serveis. En Damià cada vegada passava més temps amb elles a Can Mandó fins que es va separar i la decisió natural va ser quedar-s’hi a viure i així es va fer un relleu generacional a la masia familiar. Ara assegura que no troba gens a faltar la ciutat i creu que de fet ja no podria tornar-hi a viure. “M’he asalvatjat, no soc de poble, soc de bosc” – admet. Tot i això troba a faltar alguns serveis, com pot ser una bona connexió a internet, però diu que li compensa de totes totes.
“El bosc no és un escenari”
El que reivindica Damià Gibernet és que la gent que vagi a Collserola a passejar o en bicicleta tingui en compte que allà hi viu gent, com ell. “El bosc no és una postal” – assegura. Destaca que és un ecosistema que s’ha de respectar. Assegura que de forma involuntària es perd el respecte perquè es desconeixen quines són les normes del món rural. Un espai que està viu, és fluctuant, i que requereix també de l’adaptació dels que hi viuen. Gibernet posa èmfasi en el fet que el canvi climàtic és un fet, el risc d’incendis és més elevat i els veïns de Collserola tenen també deures per protegir-se com pot ser fer pirojardins, jardins ideats perquè facin de tallafocs.
La cançó de Damià Gibernet
Cada programa acaba amb una cançó que agrada i inspira al protagonista del programa. En el cas de Damià Gibernet, per remarcar el seu esperit combatiu d’activista rural ha escollit la cançó ‘La terra per sembrar’ feta per un grup de músics d’arreu de Catalunya per manifestar-se contra la celebració dels Jocs Olímpics d’hivern al Pirineu. Al projecte impulsat per la cantant aranesa Alidé Sans, es van unir veus rellevants com Clara Peya, Cesk Freixas o Natxo Tarrés.
Una conversa pausada per inspirar-nos
El programa Vides en primera persona, presentat per Olga Valencia, consisteix en una conversa pausada de prop de mitja hora amb una persona anònima que té una història interessant per explicar relacionada amb la seva professió, experiència vital o transformació. Persones que inspiren per la petjada que han deixat o estan deixant en aquest món convuls. Una vida compartida per aprendre i reflexionar. El programa s’emet a partir del 15 de setembre tots els dilluns a les 21.30 hores a la TDT, el web, l’app i el canal 166 de Movistar+.
Tens una vida per compartir?
Si vols compartir amb nosaltres la teva història perquè creus que pot inspirar, ajudar o emocionar escriu-nos a vides@beteve.
