compartir
Quan l’Anna tenia només 19 anys a la dècada dels seixanta, el seu pare va emmalaltir i es va veure forçada a agafar les regnes del negoci familiar, la impremta Barcino. “Ho vaig fer per ell”, afirma. El repte era majúscul. D’entrada per la seva joventut, però bàsicament pel fer de ser una dona en un context en què el lideratge femení era anecdòtic. “No hi havia empresàries”, recorda.
De 37 treballadors en van quedar nou
Quan el fundador de l’empresa va fer un pas al costat i ella es va posar al capdavant, la desconfiança de la plantilla va ser majúscula, fins al punt que dels 37 treballadors que hi havia només en van quedar nou. Tot i això, el negoci va continuar. L’Anna explica que el sector de les impremtes ha canviat molt en els darrers anys, ella va viure de ple el pas dels fotogravats als fotolits. Amb aquesta darrera tècnica recorda orgullosa que van fer els cartells de bandes de renom com Els Beatles o El Dúo Dinámico.
Empresària i mare de dues criatures
Als 25 anys, l’Anna Ventura es va casar i de seguida va tenir dues criatures. Recorda que als vuit dies de parir ja tornava a la feina. La seva mare li va criar el primer fill i la seva sogra, la nena. Ella treballava “de 9 a 9”. Recorda com quan eren lactants marxava un moment de la feina per alletar-los i tornava. Segons l’Anna es pot conciliar maternitat i empresa però reconeix que va tenir molta ajuda. També explica que tenia la capacitat de separar les seves dues realitats molt bé en el dia a dia.
“Només cal dir no una vegada”
L’Anna Ventura recorda que en general els clients de l’impremta la respectaven però explica que havia de mirar molt bé quina roba es posava. “No havia d’anar gaire mudada”, recorda. Tenia comprovat que havia de vestir elegant però discreta perquè, si no, alguns clients li feien comentaris de la roba o els cabells que no tocava.
Explica que també va viure alguna situació incòmoda amb algun home pel fet de ser dona “es pensava que podia tenir alguna llibertat més”. Davant de qualsevol mà llarga ella explica taxativa que “només cal dir no una vegada i ja està”, i així ho va fer.
Tot en català en ple franquisme
El pare de l’Anna Ventura, el fundador de l’empresa familiar, era molt catalanista i ella va seguir la mateixa petja. Recorda que en tot moment van apostar fermament pel català com a llengua escrita en totes les factures, sobres o targetes i el parlaven amb naturalitat a l’empresa en plena època franquista. Recorda com els amics del seu pare li deien que li tancarien l’empresa però mai va passar res.
Ara la tercera generació lidera l’empresa
El fill de l’Anna Ventura està ara al capdavant de l’empresa Barcino, que actualment té 14 treballadors. Ja és la tercera generació i la quarta, els seus nets, ja treballen a l’estiu “amb contracte”, remarca l’Anna. Ella ara no hi va gaire, assegura que ja ha treballat prou. A més a més, avui dia tot es fa amb ordinadors i a una velocitat de vertigen respecte a l’època en la qual ella va treballar.
La cançó de l’Anna
El programa acaba amb una cançó que agrada i inspira la protagonista del programa. L‘Anna Ventura ha escollit la sardana Somni, que li porta molts records. “És nostra”, diu emocionada i explica que ella ha estat tota la vida molt vinculada no només a una colla sardanista, també a un esbart dansaire i a l’Orfeó Català.
Una conversa pausada per inspirar-nos
El programa Vides en primera persona, presentat per Olga Valencia, consisteix en una conversa pausada de mitja hora amb una persona anònima que té una història interessant per explicar relacionada amb la seva professió, experiència vital o transformació. Persones que ens inspiren per l’empremta que han deixat o estan deixant en aquest món convuls. Una vida compartida per aprendre i reflexionar. El programa s’emet tots els dilluns a les 21.30 hores a la la TDT, el web, l’app i el canal 166 de Movistar+.
Tens una vida per compartir?
Si vols compartir amb nosaltres la teva història perquè creus que pot inspirar, ajudar o emocionar escriu-nos a vides@beteve.cat.
