Escolta aquesta notícia

L’1 d’agost és el segon aniversari de l’Àlex Florensa. És el dia que va deixar de consumir drogues després de rebre ajuda professional. Aquest 2025 fa 18 anys que admet orgullós que és una persona addicta rehabilitada. Va començar a veure alcohol d’adolescent amb 15 anys i va anar afegint-hi altres drogues fins als 34 anys, quan va tocar fons. Els amics i la família van deixar-li clar que necessitava ajuda professional urgent per sortir de l’espiral en què vivia. “La meva doctora em va dir que si m’arriba a trobar dues setmanes després em troba mort”, admet.

El Vell Sarrià, el negoci familiar

La família de l’Àlex regentava el restaurant El Vell Sarrià i explica que tots hi treballaven en un moment o un altre. Allà ell tenia l’alcohol ben accessible. Recorda que no es podia separar del sifó de cervesa. “Has d’anar bevent perquè tens síndrome d’abstinència”, recorda d’aquella etapa. Després de l’alcohol van venir altres drogues. Quan va fer el servei militar recorda que va descobrir la cocaïna per rebaixar els efectes de l’alcohol.

“Aquest no farà res a la vida”

L’Àlex adolescent que va començar a consumir era molt mal estudiant. Després va saber que patia TDAH, trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat, i també dislèxia. “Fa 35 anys ningú sabia què és un TDAH”, diu. L’entorn li transmetia el missatge que no faria res a la vida. “T’ho creus”, admet.

L’addicció explica que és una malaltia que no només destrossa la persona, també el seu entorn. Recorda que va arribar a viure en la indigència i va fer patir moltíssim el seu entorn. “Jo ho vaig destrossar tot”, explica. Va arribar a robar a la família, agredir el pare i maltractar psicològicament la germana. “Saps què és el pitjor de deixar de consumir? Els records de les coses dolentes que has arribat a fer”, admet.

Quatre anys de teràpia

Deixar les drogues no és un camí fàcil, però l’Àlex assegura que després de quatre anys de teràpia amb diferents etapes, començant per un ingrés, ho va aconseguir. “De la teràpia de grup n’aprens moltes coses”, admet. Amb 37 anys es va trobar “que no era res” i va ser aleshores quan va començar a traçar un futur professional basat en la seva experiència per poder estar a l’altra banda de la teràpia. Va estudiar dos màsters, un de dedicat a la drogodependència i un altre de psicologia clínica. Fa 14 anys va fundar el centre Eines. A Sant Cugat tenen el centre de dia i al Bages, el d’ingressos.

Ajudar els altres perquè se’n surtin

No li costa gens explicar la seva història perquè ho ha fet moltíssimes vegades. Fa xerrades a les escoles i davant de tota mena de públics. El seu fill va definir la seva feina com “el recuperapersones” i li va agradar el concepte. L’Àlex Florensa està convençut que el seu testimoni ha de servir perquè altres addictes girin full com ha fet ell. “A tothom li pot passar”, explica. A més, assegura que “l’addicció és una malaltia que no es cura”.

Una de les derivades del seu centre és el Trans-Eines. L’activitat física i caminar en concret ha vist que és un recurs increïble per als seus pacients i per a ell mateix. Organitza caminades i travesses. Vol fer Catalunya a peu i des del 2016 ja ha fet 230 poblacions. L’Àlex explica que ho entén com un “porta a porta”. Al marge de caminar, aprofita per fer xerrades i així arribar a més gent. “A mi em van dir que aquesta malaltia se supera amb humilitat”, conclou.

La cançó de l’Àlex

El programa acaba amb una cançó que agrada al protagonista del programa i l’inspira. L’Àlex Florensa ha escollit el tema Orpheus, de Sara Bareilles. El va descobrir atrapat en una caravana a l’AP-7 i li va agradar tant que va ser un dels temes que van sonar, ara fa tres anys, a la seva boda, en què, per cert, no hi havia ni una gota d’alcohol.

Àlex Florensa: "L'addició és una malaltia crònica, la tindré tota la vida" | Addiccions, begudes alcohòliques, consum de drogues, drogues, salut pública

Una conversa pausada per inspirar-nos

El programa Vides en primera persona, presentat per Olga Valencia, consisteix en una conversa pausada de mitja hora amb una persona anònima que té una història interessant per explicar relacionada amb la seva professió, experiència vital o transformació. Persones que ens inspiren per la petjada que han deixat o estan deixant en aquest món convuls. Una vida compartida per aprendre i reflexionar. El programa s’emet tots els dilluns a les 21.30 h a la TDT, el web, l’app i el canal 166 de Movistar+.

Tens una vida per compartir?

Si vols compartir amb nosaltres la teva història perquè creus que pot inspirar, ajudar o emocionar escriu-nos a vides@beteve.cat.