El 1892 gairebé la totalitat d’un poble de l’Aragó va arribar a Sant Martí de Provençals fugint de la misèria i a la recerca d’un futur millor. Així ho explica al programa Va passar aquí Joaquim Rabinad Santamaria, descendent de Xiprana. Ell va començar aquesta investigació després que un amic li regalés una part del seu arbre genealògic i descobrís que el seu avi havia nascut a Xiprana.
Fugint de la fil·loxera i les gelades
Xiprana és un poble petit del Baix Aragó que al segle XIX va arribar a tenir 1.500 habitants, segons explica Rabinad. Els xipranesos es dedicaven, principalment, al cultiu de la vinya i exportaven molt vi a França. Però aquest país va deixar de comprar vi a Espanya per la malaltia de la fil·loxera, que afectava les vinyes.
A més, al 1890 la zona del Baix Aragó va patir fortes gelades durant quatre anys, que van arribar a congelar el riu Ebre. Això va provocar que els habitants de diverses poblacions d’aquella zona, com Xiprana, quedessin en la pobresa absoluta i acabessin emigrant.
Un centenar de famílies, assegura Rabinad, van marxar amb carros i cavalls amb la intenció d’arribar a França. Van trigar sis dies a arribar a Barcelona, que estava en plena expansió industrial i necessitava molta mà d’obra. Així que moltes d’aquestes persones van decidir quedar-se i establir-se principalment a la zona de Sant Martí de Provençals i el Fort Pienc, sobretot al barri del Clot. Rabinad assenyala que ha trobat nòmines de les farineres del barri on figuren els noms i cognoms de persones originàries de Xiprana.
Retrobament i retorn als orígens
Durant la seva investigació, Joaquim Rabinad va veure que els que portaven el mateix cognom eren tots família i descendien d’un matrimoni de Xiprana que va tenir set fills. Entre aquests descendents hi ha gent coneguda, com l’escriptor Antonio Rabinad Muniesa.
Els descendents catalans de Xiprana van visitar el poble dels seus orígens i van fer una trobada a Casp, on es van reunir amb 90 persones amb els mateixos cognoms.
