Al carrer de Sabino Arana hi ha el recinte de la Maternitat. L’Adelina Ruiz explica al Va passar aquí que el 1980, a l’hospital de l’antiga Casa de la Maternitat, va donar a llum les seves filles bessones, que “actualment estan desaparegudes“.
Un part ple de contradiccions
L’Adelina assenyala que l’11 de desembre del 1980, un dijous a la tarda, va començar el part. Apunta que al seu marit Manel no li van deixar estar a la sala. Ella assegura que va veure néixer les seves filles “però de seguida se les van emportar” i “em van adormir”.
Durant l’hora que va passar fins que es va despertar, l’Adelina explica que al seu marit li van dir “coses diferents”: primer que una nena estava molt malament i que a l’altra la posarien a la incubadora. Finalment, afegeix l’Adelina, li “van dir que les nenes estaven mortes“. En aquest punt, segons l’Adelina, el seu marit “va agafar el metge per la pitrera, el va sacsejar” i els guardes de seguretat “el van tirar al carrer”.
Quan l’Adelina es va despertar també li van dir que les seves filles havien mort, la van treure de la sala de parts i la van portar a una altra sala. L’Adelina remarca que “l’únic que ens van dir és que a les criatures se les emportaven a Madrid per analitzar-les i que rebríem un informe“. Recorda que van tornar a casa “sense les nostres filles, amb el cor trencat” i ella va tenir “la pujada de llet” i “uns dolors horribles”.
Les primeres sospites
L’Adelina diu que, inicialment, no van pensar que serien “víctimes de nadons robats”, sinó que van sospitar que havien fet “tràfic d’òrgans amb les nostres filles”. Quan van tornar a l’hospital després de 40 dies van llegir l’informe en què deia “que les dues nenes havien nascut vives i havien viscut unes hores, però no havien considerat de posar-les a la incubadora“. A partir d’aquell moment van decidir no tornar a parlar d’aquest tema “perquè ens feia mal”, assenyala l’Adelina.
El 1981 la revista Interviú va publicar un reportatge sobre nadons robats i aleshores l’Adelina i el Manel van pensar que també podien ser una d’aquestes famílies. El 2010 també es va emetre un programa especial a la televisió sobre nadons robats i aleshores l’Adelina i el seu marit, escoltant els diferents testimonis, van saber que s’havia creat la primera associació de víctimes i s’hi van posar en contacte.
Des d’aquesta entitat els van explicar els documents que havien de localitzar i van tornar a la Maternitat, on l’Adelina assegura que li van dir que no trobaven el seu historial. Van continuar la recerca per diferents organismes fins que al cementiri de Montjuïc els van dir que tenien una documentació a nom d’Adelina que deia que una de les nenes “havia estat enterrada durant dos anys en un nínxol i, com que ningú l’havia reclamada, l’havien posat a la fossa“.
Denúncies a la fiscalia
L’Adelina destaca que han posat tres denúncies a la Fiscalia de Barcelona i una altra a la Fiscalia General de l’Estat. També han posat una denúncia al Defensor del Poble. L’Adelina i el Manel van tenir dos fills més, que sempre han sabut l’existència de les seves germanes, tot i que a casa el tema era tabú. El Manel va morir el 2013 sense saber la veritat de la desaparició de les seves filles.
L’Adelina diu que vol saber què va passar i que continuarà lluitant “fins que tingui un alè de vida”. Afegeix que “l’únic que podem fer ara és la visibilització” i vol que les seves filles “sàpiguen la veritat: que els seus pares no les van abandonar mai”.
