El 5 d’octubre del 1930 va arribar al moll de les Drassanes el veler Evalú després de 85 dies de travessa per l’Atlàntic. A bord d’aquesta petita embarcació hi havia Enric Blanco i Alberich, la seva dona i la seva filla. Miquel López, musicòleg i recuperador del pasdoble Evalú, explica al Va passar aquí que Enric Blanco i Alberich va néixer el 1890 al barri de la Barceloneta, des d’on veia l’activitat portuària. Des de ben petit va formar part de diverses embarcacions com a grumet i el 1910 va marxar a viure als Estats Units.
Blanco se’n va als Estats Units
López assenyala que Blanco va aconseguir la nacionalitat estatunidenca allistant-se a l’exèrcit. Després es va convertir en professor universitari de castellà i va formar família. Tot i això, apunta López, Blanco era “una persona molt inquieta” i “va començar a estalviar per comprar-se un balandre, una petita embarcació de vela de menys de 12 metres d’eslora”. Afegeix que, d’aquesta manera, va fer realitat el seu somni de creuar l’Atlàntic, amb la seva dona i la seva filla de set anys, només guiat per l’impuls del vent.
López destaca que Enric Blanco va deixar escrita tota la seva travessia al llibre Boston-Barcelona, reeditat els últims anys pel periodista Sergi Dòria.
“Em sentia cansat d’aquesta lluita continuada pel dòlar, sense gens ni mica d’espiritualitat, i se’m presentava l’oportunitat de fugir d’aquesta vida. Perills? Perills sí, però, al seu costat, la satisfacció de sentir-me amo de mi mateix, amo del meu ambient, amo del meu destí.”
El retorn a Barcelona
El 12 de juliol del 1930, Enric Blanco, la seva dona Mary Rader i la seva filla Evaline Lucy van sortir del port de Salem, a Boston, rumb a Barcelona. L’embarcació es va batejar com Evalú en homenatge a la seva filla. “Després de tempestes i de tota mena d’entrebancs i, de manera molt miraculosa, perquè Enric Blanco, amb prou feines, tenia coneixements de navegació”, subratlla López, “la família, al complet, va arribar al port de Barcelona”. Ho van fer al que aleshores es coneixia com a Moll de la Pau.
López explica que sota el monument a Colom l’esperaven centenars de barcelonins “entusiasmats amb la gesta d’aquests herois”. Després van anar a visitar l’església de Sant Miquel del Port de la Barceloneta i l’Ajuntament de Barcelona. Blanco també va ser rebut a altres localitats de la costa, com Mataró, on se li va compondre especialment el pasdoble Evalú.
“L’estada d’Enric Blanco i la seva família no es va perllongar durant gaire temps a Barcelona”, destaca López, i va “emprendre una altra travessa”. Segons les últimes investigacions, López afirma que “Enric Blanco va deixar la seva dona ingressada en un hospital psiquiàtric, possiblement per una depressió, i aquesta segona travessa la va fer només amb la seva filla. “Va acabar trobant el seu oasi particular a l’illa de Tahití, on va morir el 1964 després de dedicar-se durant molt temps a la docència del castellà i a fer de guia turístic”, conclou López.