Al carrer de Súria, al barri de la Bordeta, hi havia la fàbrica Balet i Vendrell. Agus Giralt Anales, historiador i autor del blog Memòria de Sants, explica al Va passar aquí que aquesta fàbrica “va ser molt activa durant la vaga de la Constància” del 1913.
El tancament del torn de nit
Giralt remarca que “el tèxtil era un sector en el qual majoritàriament hi treballaven dones i era el que tenia la jornada laboral més llarga de tota la indústria”. En aquest context, apunta Giralt, “les dones comencen a organitzar-se per reivindicar millores i jornades laborals més curtes”. És aleshores quan el 1913 neix el sindicat Art Fabril la Constància, que recull les teixidores i les filadores.
A Sants, destaca Giralt, s’acomiada un grup de cinquanta dones d’un torn de nit i això farà que les protestes cada cop siguin més grans. A partir d’aquí, apunta Giralt, els patrons “decidiran de forma unilateral tancar els torns de nit” i això implica que molta gent es quedi sense feina. Davant d’aquesta situació el 22 de juliol del 1913 les dones de les fàbriques com Balet i Vendrell s’organitzen i aturen l’activitat, tot i que oficialment no s’havia decretat la vaga.
Extensió de la protesta
La protesta de Sants es va anar escampant per les fàbriques del voltant, també d’Hospitalet i dels nuclis industrials de Barcelona. En poc temps es van sumar les principals poblacions industrials de Catalunya fins que a principis d’agost, assenyala Giralt, ja hi havia unes 63.000 persones implicades a la vaga. Segons Giralt això “tindrà molta importància perquè les dones agafaran la veu per primera vegada i faran manifestacions a la Rambla que seran molt recordades”, perquè a més es faran en silenci.
Tot aquest moviment, remarca Giralt, “anirà agafant molta força” fins que el 22 d’agost s’arriba a un acord per posar fi a la protesta. Entre les reivindicacions que es van aconseguir hi havia la limitació de la jornada laboral a 60 hores setmanals o a un total de 3.000 hores anuals.
Giralt apunta que “la vaga de la Constància probablement ha estat poc coneguda perquè “les protagonistes van ser dones“. Però afegeix que “és un precedent importantíssim per protestes posteriors com la vaga de la Canadenca” del 1919 i per aconseguir les vuit hores de jornada laboral.
