Joaquim Blume, un dels millors gimnastes de tots els temps, va néixer al número 1 del carrer de la Santa Creu, a la Vila de Gràcia. Els carrers del barri van ser testimonis de les seves primeres piruetes.

Superant els soviètics

Blume va ser el primer gimnasta que va discutir l’hegemonia dels atletes del bloc soviètic, que en aquella època dominaven Europa. Va aconseguir desbancar del primer lloc el millor gimnasta del moment, el soviètic Titov.

Blume només va participar en uns Jocs Olímpics, els de Hèlsinki l’any 1952, quan tenia 19 anys. No ho va poder fer als següents, els de Melbourne 56, pel boicot de l’estat espanyol als jocs per la invasió d’Hongria per part dels soviètics. Blume estava cridat a ser campió olímpic en aquells jocs.

Maria José Blume, la seva filla, recorda que el seu pare va ser autodidacta. S’ho va fer tot sol. Segons ella, tenia totes les característiques que ha de tenir un bon gimnasta: força, flexibilitat, passió, disciplina…

En la disciplina d’anelles, va aconseguir una gran perfecció en l’execució de la figura del crist.

Un adéu tràgic i prematur

Blume va morir en un accident d’avió a Conca, de camí cap a Madrid, el 29 d’abril del 1959. Viatjava amb la seva dona i altres membres de l’equip nacional. Es va convertir en una icona pels seus triomfs esportius, però també per la seva personalitat. Cada dos anys se celebra a Barcelona una competició gimnàstica en memòria de Joaquim Blume.

Ho va explicar Xavier March, president de la Federació Catalana de Gimnàstica, en aquest capítol de ‘Va passar aquí’.