Les vistes de la font del Gat van fer d’aquest indret un punt de trobada de molts barcelonins. La popularitat del lloc va convertir la font en protagonista d’una cançó.

Les noies i els soldats

Diu la llegenda que el 1855, un gat va descobrir una font. I aquesta es va acabar convertint en la més famosa de la ciutat. És la font del Gat. Tal com diu la cançó, les noies i els soldats del regiment del Castell de Montjuïc hi anaven a prendre aigua i a festejar, però sobretot, a ballar.

Els diumenges, l’anomenada penya de l’arròs hi anava puntualment a fer un rossejat. Gràcies a ells, la font va esdevenir molt popular entre els anys 1890 i 1910.

El pavelló restaurant

L’any 1918, es va encarregar a Puig i Cadafalch la construcció del pavelló de la font del Gat. És un edifici modernista amb connotacions orientalistes. Havia de ser una de les infraestructures de l‘Exposició Universal del 1929 i es va convertir en el restaurant on l’alta burgesia barcelonina celebrava els seus esdeveniments familiars, com ara casaments o bateigs.

Tres pedreres per Forestier

Des del 1920, la font va quedar envoltada pels jardins de Laribal, projectats per Forestier i Rubió i Tudurí. El projecte d’urbanització de Forestier abastava la font del Gat, el Teatre Grec i el Museu Etnològic. Per la construcció dels tres espais es van aprofitar els clots deixats per les pedreres que havien abastit la ciutat de pedres per a la construcció durant dos mil·lennis.