La ballarina Carmen Tórtola Valencia (1882-1955) va encisar amb els seus balls els intel·lectuals de principis del segle XX.

Del escenaris de mig món, a Barcelona

Tórtola Valencia va néixer a Sevilla el 1882. Va ser ballarina. Li deien la Isadora Duncan espanyola. Es va educar a Londres. Va viure a París, a Viena i, fins i tot, a Moscou. Va actuar a tots els escenaris europeus i per tota l’Amèrica Llatina. Però després d’haver viscut i recorregut mig món, va triar Barcelona per passar els darrers anys de la seva vida.

A Barcelona, va establir la seva residència al 232 de Major de Sarrià. Aquells van ser uns anys dedicats a les seves col·leccions, als seus records i, sobretot, a l’evocació de la seva vida artística.

Descalça i entre gases

Com a nom artístic, va deixar de banda el nom de pila, Carmen, i es va quedar amb Tórtola Valencia. Formava part d’una plèiade d’artistes de l’època del Modernisme, com Isadora Duncan, Loïe Fuller o Mata Hari, que abandonar els convencionalismes del moment, es van desprendre de la cotilla i van mostrar el seu cos envoltat de gases i sedes. Tórtola Valencia, a més, ballava sense calçat, per això Rubén Darío la va batejar com “la bailarina de los pies descalzos” al poema que li va dedicar al 1912. No va ser l’únic intel·lectual de l’època que es va enamorar de la ballarina.

VPA tortola ballarina
Tórtola Valencia va ser una innovadora de les arts escèniques

Ella mateixa es dissenyava els vestuaris, triava les robes, feia les coreografies i, fins i tot, l’escenografia. Els vestits i bona part del llegat de la ballarina es conserven a l’Institut del Teatre.

A més del ball, Tórtola Valencia també va ser pintora, escriptora o intèrpret. La seva imatge va inspirar Esteve Monegal, fundador de Myrurgia, per crear la colònia La Maja. Una dona, per tant, complexa, que va donar peu a infinitat de llegendes.

Una vida privada desconeguda

De la vida privada de Carmen Tórtola Valencia, al contrari que de la seva figura pública, se’n sap ben poc. Tenia una aurèola de “femme fatale” i parlava dels seus amants, entre els quals hi havia personalitats conegudes. Però, en realitat, mai no es va casar i mai no se li va conèixer un acompanyant fidel. L’única persona del seu entorn personal que tenia una relació pública i coneguda amb ella era Àngels Vila-Magret. Mai no va quedar clar si era la seva filla adoptiva, com es deia, la seva amiga o la seva amant, com explicava al 2017 María Pilar Queralt, autora del llibre ‘Tórtola Valencia, una mujer entre sombras’.

Raquel Meller, la reina del Paral·lel

La cupletista que va debutar el 1911 al Teatre Arnau i va aconseguir dignificar el gènere dels cuplets.

va passar aquí