El 27 de gener del 2005 es va esfondrar un edifici al número 10 del passatge de Calafell, al barri del Carmel, a causa de les obres de la Línia 5 del metro. L’esvoranc va evidenciar la fragilitat del barri i va afectar la vida de centenars de persones. Fernando González, veí del Carmel i president de l’Associació de Veïns en l’època de l’esvoranc, recordava els fets en aquest capítol de ‘Va passar aquí’.

“El barri s’enfonsa!”

Les obres de l’L5 del metro havien començat quatre anys abans. El dia de l’esfondrament, els veïns havien sentit vibracions i sorolls. De cop, l’edifici del passatge de Calafell va col·lapsar i va deixar un forat com de xemeneia. Altres edificis de la zona es van esquerdar i hi havia perill que també s’ensorressin. Els més afectats eren als carrers de Bernat Bransi, la Conca de Tremp, Llobregós, Pantà de Tremp, Sigüenza i passatge de Calafell. Centenars de veïns van abandonar els seus pisos, espantats, i van sortir al carrer a veure què passava. Els que no van sortir ells mateixos, van ser desallotjats.

Cases d’autoconstrucció

Fernando González explica que va arribar a Barcelona el 1953. Primer va anar a viure en una barraca. L’any 1955, el seu pare va comprar una parcel·la i es va autoconstruir un habitatge familiar. L’any 1963, González va seguir els passos del seu pare i també es va comprar una parcel·la on es va construir la seva casa. La història de González és la de molts veïns del barri, que es van autoconstruir les cases aprofitant els dies de festa, fet que explica el sobrenom de “cases domingueres”. Les cases d’autoconstrucció van ser les més afectades per l’esfondrament del 2005.

La reconstrucció

La Generalitat i l’Ajuntament van establir un punt de control de l’emergència davant l’actual Espai Boca Nord. Els 1.200 desallotjats i la resta de veïns del barri afectats, van treballar amb les institucions per mirar de solucionar el problema de l’habitatge que els afectava de ple. Va passar un any fins que veïns i institucions van signar un compromís per tenir els pisos amb garanties de seguretat i amb ascensors. Alguns veïns dels edificis enderrocats van anar a viure a pisos nous. D’altres van optar per vendre els seus habitatges a l’Ajuntament. Passats els anys, el barri ha tornat a la normalitat, amb la finalització de l’L5, tan necessària i desitjada pels veïns.