El Sindicat de Cecs de Catalunya, el precedent de l’ONCE, era un somni republicà que va millorar la vida de les persones cegues de tot el país. En aquella època, la seva situació era d’extremada pobresa i la immensa majoria vivia de l’almoina. Formaven part del gruix de captaires que omplien els carrers de les ciutats.

Roc Boronat, un polític clau

La figura clau per entendre el Sindicat de Cecs és el polític republicà Roc Boronat. Fundador d’Esquerra Republicana, Boronat va ser comissari de Beneficència de l’Ajuntament de Barcelona. Un dia, va rebre una delegació de persones amb ceguesa que li volien exposar un projecte. Aquest projecte havia de transformar la seva vida a través de l’assistència social. Així va néixer el Sindicat de Cecs de Catalunya.

El cupó, una oportunitat de vida

La venda del cupó va ser un èxit de seguida que es va posar a la venda. Les persones cegues van apostar per agafar un local, al passatge de la Pau, número 7, on es farien els sorteigs oberts a la presència de públic del carrer.

La venda del cupó es va convertir en la salvació per a ells. Va suposar la sortida de la pobresa i de la marginació i, alhora, va ser l’eina per generar serveis: classes, tallers, una biblioteca, etc. Això va canviar la vida de les persones cegues per sempre i els va donar un projecte integral de vida que no tenien.

Un somni republicà

El 12 de juliol del 1936, tot just sis dies abans de l’inici de la Guerra Civil, el president de la Generalitat, Lluís Companys, i l’alcalde de Barcelona, Pi Sunyer, van hissar la bandera catalana al balcó de la seu del Sindicat de Cecs, al passatge de la Pau. Aquest va ser un gest significatiu i determinant: es pot dir que el Sindicat de Cecs va ser possible perquè va tenir el suport i la complicitat de les autoritats republicanes. De fet, era un somni republicà.

El Sindicat de Cecs va servir d’exemple per la creació de l’ONCE, el desembre del 1938. Amb els anys, l’ONCE ha esdevingut la institució líder mundial en el món de les persones amb ceguesa i, a la vegada, de solidaritat amb les persones amb altres discapacitats, tant en la generació de feina com en la prestació de serveis.

Ho va explicar Jordi Amat, escriptor, en aquest capítol de ‘Va passar aquí’.