El pintor i il·lustrador català Josep Bartolí va viure una vida intensa i compromesa amb els seus ideals antifeixistes i va tenir una gran història d’amor amb Frida Kahlo. En ho explicava el 2017 al ‘Va passar aquí‘ Quim Torra, com a editor estudiós de Bartolí, abans dels seu nomenament com a president de la Generalitat.

Compromís antifeixista

Bartolí va començar la seva activitat a l’Escola de la Llotja aprenent a pintar. A partir d’aquí, va viure una vida molt accelerada. Era una persona inquieta, desperta i revolucionària. Bartolí va col·laborar en revistes d’il·lustració de l’època com ‘El Papitu’. Amb un grup d’il·lustradors coneguts com Els Sis, es va involucrar en la defensa de la democràcia i la lluita antifeixista amb un compromís polític molt explícit.

Amb l’esclat de la Guerra Civil, ell i un grup d’il·lustradors es van incautar del palau dels marquesos de Barberà, a Barcelona, on van establir la seu del sindicat d’il·lustradors. Des d’allà, van mantenir una gran activitat editant cartells, fent escenografies per obres de teatre sobre la guerra i, encara, algun se’n va anar al front mantenint el compromís vital fins al final.

L’exili

El 10 de febrer del 1939, l’exèrcit feixista va arribar a la frontera de França. Uns dies abans, centenars de milers de catalans havien pres el camí de l’exili. També Bartolí. A partir d’aquí, i un cop a França, Bartolí va fer un periple per diferents camps d’internament francesos, en els quals va dibuixar els botxins que torturaven als refugiats.

Es va escapar i va trobar la manera de fugir en vaixell cap a Mèxic via Marroc. D’aquesta manera, el 1941 va arribar a Amèrica sense absolutament res, per començar una nova vida.

Història d’amor amb Frida Kahlo

A Mèxic va tornar a pintar i a dibuixar i va conèixer Frida Kahlo a través del seu marit. Bartolí i Frida Kahlo van iniciar una història d’amor, una de les moltes que van viure cadascun d’ells.

D’aquella relació s’han conservat les cartes que ella li va enviar. Bartolí les va conservar tota la vida, però mai no en va parlar a ningú. En aquestes, Kahlo deia coses com aquesta: “Ets tan fi i tan bo, que no mereixes que la vida et fereixi. T’escriuria hores i hores. Aprendré històries per explicar-te. Inventaré noves paraules per dir-te en totes que t’estimo com ningú“. Aquestes paraules estan signades el 29 d’agost del 1946. El 2015, un col·leccionista americà va pagar 136.000 dòlars per les 25 cartes d’amor de Kahlo a Bartolí.

Èxit i caiguda

Bartolí se’n va anar a Nova York per feina. Allà va rebre encàrrecs de les més prestigioses revistes del país. Es va guanyar molt bé la vida, però s’ho va gastar tot per la seva manera de viure, al dia, accelerada i ràpida. Avui, el llegat de Bartolí es guarda a l’Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona, a la Casa de l’Ardiaca.