En un Barça – Reial Madrid disputat el 1970, l’àrbitre Emilio Guruceta va xiular un penal fora de l’àrea que va perjudicar el Barça; la decisió va ser tan desencertada que va tacar el seu nom per sempre més.

Va ser el 6 de juny del 1970 i el periodista esportiu Pere Escobar era al camp aquella jornada, assegut a la graderia del gol nord, aleshores de pedra, acompanyat pel seu pare. Ho va explicar en aquest capítol de ‘Va passar aquí’. 

El penal i la fugida de Guruceta

Escobar recorda que era un partit de tornada de la Copa del Rei. Arbitrava el partit Emilio Guruceta. A l’anada, el Barça havia perdut per 2-0. Per al Madrid, el partit de tornada de Copa era molt important perquè si perdia havia de jugar la Copa de Fires, una competició que sempre havia menystingut i que el Barça havia jugat sovint. La seva única aspiració era jugar la Copa d’Europa.

A la tornada, al Camp Nou, els blaugrana s’havien avançat a la primera part. Cap al minut 60 de la segona part, es va produir la polèmica jugada. Velázquez es va escapar amb la pilota després d’una pèrdua del Barça. Rifé el va perseguir. Guruceta seguia la jugada de molt lluny. Rifé, veient que Velázquez marxava directe a porteria, li va fer una falta i el va fer caure fora de l’àrea. Molt clarament fora de l’àrea. Però Guruceta va xiular penal! Les protestes van ser intenses. El joc va estar aturat una bona estona. L’àrbitre va expulsar Eladio, el lateral esquerre, per aplaudir-lo. Quan el joc es va reprendre, Amancio va llançar el penal i… gol! Empat a 1.

L’eliminatòria es va posar, d’aquesta manera, molt coll amunt. El públic va reaccionar llançant tota mena d’objectes al terreny de joc. A 10 minuts del final, els espectadors van començar a envair el camp. Guruceta va tallar el partit i se’n va anar als vestidors. Però la gent l’estava esperant enfurismada i es va haver de disfressar de guàrdia civil per poder abandonar l’estadi.

Una sanció exemplar

Després del partit, el Barça va recusar Guruceta i aquest va ser castigat per alterar l’ordre públic. Guruceta va estar sis mesos sense xiular cap partit i 15 anys sense arbitrar al Barça. El president del àrbitres, José Plaza, reconegut madridista, va estar sis mesos inhabilitat perquè va plegar en protesta per la sanció al seu àrbitre. I el delegat del departament d’esports, Joan Antoni Samaranch, va dimitir.

Val a dir que Guruceta estava molt ben valorat com a àrbitre i molt protegit per la presidència, que el considerava molt modern. Era molt autoritari però també parlava molt amb els jugadors.

Guruceta, víctima de la tensió de l’època?

En aquella època, el Reial Madrid era l’equip de l’Estat, l’equip de la propaganda del Règim. I això es va traslladar, també, a la Lliga. Uns anys abans, un altre àrbitre va allargar el partit més de vuit minuts fins que el Madrid va empatar amb el Barça. Un altre antecedent és la Copa del 68, a l’estadi Bernabéu, on els espectadors van acabar llançant ampolles de vidre als jugadors del Barça perquè va guanyar.

Per a Escobar, Guruceta va estar al lloc adequat, al moment oportú, i va fallar el dia que tocava. Per ell, va pagar els plats d’una situació política i d’una època molt complicada. I pel Barça, forma part del record d’una persecució esportiva durant anys.

Escobar recorda que Guruceta va morir en accident de cotxe quan es desplaçava a Pamplona per xiular un Osasuna – Reial Madrid. Més tard es va saber que Guruceta havia demanat perdó a Rifé. Va dir que s’havia equivocat perquè la jugada va ser molt ràpida i a ell el va agafar lluny.