Tot comerciant que arribava a Barcelona passava per La Seca, la fàbrica de moneda, i tampoc no es perdia la visita al luxós Palau Meca. Al carrer de Flassaders es troba La Seca, una denominació, “seca” prové de l’àrab “sekka” i el seu significat és precisament “casa on es fabrica moneda”.
La Seca
L’escriptor David Martí explica al ‘Va passar aquí‘ que les primeres notícies documentades que tenim del funcionament d’aquesta indústria daten del 1441, quan el rei Alfons V va atorgar la potestat per fabricar moneda pròpia, reafirmant la independència econòmica i política de Barcelona.
A La Seca hi trobàvem els moneders, aquest ofici era tot un privilegi, ja que només s’hi podia accedir per línia hereditària o bé atorgada pel rei. Lluïsos, ducats i rals es fabricaven en un recinte on l’any 1849 treballaven més de 70 persones i es fabricaven unes 46.000 monedes.
En plena guerra dels Segadors, La Seca es va ampliar cap al carrer de la Cirera i el de les Mosques, que rebia aquest nom perquè hi havia un magatzem que recollia tot els productes que ja no servies del Mercat del Born i Santa Caterina.
Córrer la Seca i la Meca
Era tradició visitar el Palau Meca, actualment és part del Museu Picasso, i La Seca per canviar monedes antigues per les noves acabades de fabricar. Segons Joan Amades, de tot el moviment entre La Seca i el Palau Meca neix l’expressió córrer la Seca i la Meca.
La Seca va tenir el seu punt àlgic durant la Corona d’Aragó, pel fet de poder fabricar i controlar el comerç al Mediterrani. Al 1808 també va ser clau el paper de la fàbrica de moneda de Barcelona durant la guerra del Francès, quan es van crear les primeres pessetes. Entre les diverses teories sobre l’origen del nom d’aquesta moneda, la més fonamentada és la que defensa que la paraula “pesseta” no és més que el diminutiu de “peça”.
El final de La Seca va ser durant la primera República, quan la fabricació de la moneda es va traslladar a Madrid. La primera fase era la de la fosa del metall, que sotmetia el material a temperatures elevadíssimes i tot seguit se’n feien planxes de les quals en sortien uns discs anomenats cospells. Després es feia l’encunyament, mitjançant el mètode de la impressió per percussió i, finalment, les monedes passaven per un procés de neteja a través de l’aplicació de diferents àcids.
La Seca ha albergat usos força diferents. De fàbrica de moneda a drogueria, magatzem, discoteca i, avui dia, és un teatre: La Seca Espai Brossa.
