A la plaça d’Urquinaona es van inaugurar el 1916 “els urinaris públics més luxosos i complets de la ciutat“, segons destaca al programa Va passar aquí l’historiador local Ricard Fernàndez Valentí. La mesura responia als corrents higienistes de l’època i es va dur a terme després de provar altres sistemes de cabines a l’aire lliure. El urinaris d’Urquinaona, en canvi, estaven soterrats i, fins i tot, van servir de refugi antiaeri durant la Guerra Civil.
Urinaris de luxe amb dutxes i perruqueria
Els urinaris de la plaça d’Urquinaona “van ser molt singulars”, segons destaca Ricard Fernàndez. S’hi accedia mitjançant unes escales, com si fos una entrada del metro. A l’interior estaven presidits per una rotonda, amb una columna central on hi havia uns miralls i uns seients. Als voltants de la rotonda hi havia unes portes i s’havia de pagar una entrada.
Més enllà de la rotonda hi havia tres passadissos. Un passadís central, on hi havia un servei de dutxes i 12 urinaris. I després uns passadissos laterals on hi havia uns altres serveis que oferien uns extres per a la clientela de l’època. Fernàndez recorda que aquests urinaris, inicialment, eren sobretot per gent de classe acomodada.
A més d’urinaris i dutxes, la instal·lació incloïa una perruqueria, una perfumeria, una cabina de telèfon, una administració de loteria i un escrivà.
Urinaris populars i refugi antiaeri
A partir dels anys 30, i des de la Segona República, als urinaris de la plaça d’Urquinaona hi va poder accedir no només la gent de classe social alta, sinó també les classes populars. I quan va esclatar la Guerra Civil fins i tot van servir de refugi antiaeri.
Però durant els anys de la postguerra aquests urinaris van iniciar un procés de decadència. Es van haver d’arreglar amb unes obres per reforçar el sostre per perill d’esfondrament i lentament van passar a ser un espai de marginació. L’any 1986 se’n va fer una remodelació però per problemes de seguretat i impopularitat van ser clausurats l’any 1997.
Ricard Fernàndez remarca que els urinaris de la plaça d’Urquinaona “van ser un símbol d’una època i d’una mentalitat influenciada pels corrents higienistes i uns hàbits i costums que existien en aquells temps, però que ja no tornaran mai més“.
