L’edifici del carrer del Comte d’Urgell 176-180, al barri de l’Antiga Esquerra de l’Eixample, va ser la seu de la Unió Cooperatista Barcelonesa des del 1931 fins al 1960. Marc Dalmau Torvà, cooperativista de La Ciutat Invisible, explica al programa Va passar aquí que aquella entitat va ser una de les cooperatives obreres de consum més importants de la ciutat.
El forn col·lectiu més gran de l’estat
La Unió Cooperatista Barcelonesa va néixer el 1927 a partir de la fusió les cooperatives El Rellotge i la Dignitat. La nova entitat va comprar uns terrenys al carrer del Comte d’Urgell, número176-180, on van construir l’edifici de la cooperativa. Dalmau remarca que l’activitat més important era la distribució alimentària, però també feien espardenyes, aigües carbòniques i sabó. L’edifici, assenyala Dalmau, s’anunciava a l’època com “el forn col·lectiu a vapor més gran de l’estat“.
La cooperativa també tenia una sala d’actes enorme on es van fer molts congressos cooperatius i van passar persones com Frederica Montseny, Lluís Companys i Antoni Fabra i Ribas.
Més de 7.000 beneficiaris de la cooperativa
La Unió Cooperatista Barcelonesa al seu punt àlgid va arribar a tenir 2.000 famílies associades. Això vol dir, segons Dalmau, que “prop de 7.000 persones del barri podien autoabastir-se i fer ús d’aquesta infraestructura col·lectiva i popular”.
La Unió Cooperatista Barcelonesa va funcionar fins a l’any 1960 i, més tard, l’església va adquirir l’edifici i hi va fer la parròquia de Sant Isidor. Dalmau remarca “la importància de recuperar la memòria històrica” perquè “des d’instàncies més verticals com l’Església catòlica van usurpar aquest patrimoni i van esborrar del tot el passat obrer que va formar la perifèria de l’Eixample”.
