Al número 14 del passatge de Frígola va viure Josep Marias Trias Peitx. Gemma Caballer, investigadora del CEHI-UB, explica al Va passar aquí que Trias Peitx és “un personatge totalment desconegut que va participar en dues iniciatives d’ajuda humanitària als camps del sud de França i també durant la Segona Guerra Mundial“.
Exili a França
Caballer assenyala que Trias Peitx va néixer a Barcelona l’any 1900 i era fill d’una família burgesa i carlina. Apunta que “les influències del seu pare” el van portar a militar la Comunió Tradicionalista de Barcelona, però va trencar aquest vincle el 1931 arran del posicionament d’aquesta organització respecte a l’Estatut d’autonomia de Catalunya. Poc després, Trias Peitx va entrar a formar part d’Unió Democràtica de Catalunya, però el 24 de gener del 1939 va acabar marxant a l’exili amb altres companys d’aquest partit.
Salvadó remarca que, un cop a França, Trias Peitx va engegar amb els seus companys el Comitè Nacional Catòlic amb “la intenció de millorar les condicions de vida dels refugiats als camps”. L’objectiu d’aquest grup, assenyala Salvadó, era “intentar treure nens i dones dels camps i situar-los en cases de colònies“. També es va dedicar a reunificar famílies que havien estat separades en el moment de creuar la frontera i a buscar feina pels refugiats al mercat laboral francès.
Més de 25.000 persones salvades dels camps
Segons Salvadó, Trias Peitx va aconseguir treure dels camps de refugiats 26.350 persones durant la seva tasca com a cap de servei del comitè. Salvadó remarca que això “és un èxit absolut, tenint en compte les condicions en les quals vivien aquests refugiats internats dins dels camps i la quantitat de persones que van arribar a morir”. Salvadó qualifica aquesta acció com “un passaport a la vida“.
Salvadó explica que “tota la feina que va portar a terme el Comitè Nacional Catòlic acaba amb l’armistici“, quan “el juny del 1940 França és ocupada” per Alemanya. A finals d’aquell any Trias Peitx es converteix en el director d’una iniciativa que van portar a terme els quàquers al migdia francès, que consistia a repoblar pobles abandonats amb refugiats de la zona del Sàsser i de Lorena, però on “també van participar refugiats catalans i espanyols“.
