compartir
Al mig de la plaça de la Vila de Gràcia hi ha la torre del Rellotge i el campanar. Josep Maria Contel, president del Taller d’Història de Gràcia, explica al Va passar aquí que “la campana Marieta va ser la protagonista de la revolta de les Quintes del 1870“.
La sublevació de les gracienques
“L’abril del 1870 es va convocar una lleva per portar graciencs al servei militar“, assenyala Contel, i això va provocar que les gracienques se sublevessin. Van assaltar l’Ajuntament mentre una dona tocava la campana, apunta Contel, i van cremar tots els papers. “Durant una setmana van plantar cara a l’exèrcit tancant Gràcia amb barricades“, apunta Contel, i en aquesta revolta popular “les dones van ser les protagonistes“.
“Mentre l’exèrcit bombardejava Gràcia els seus projectils van tocar la campana, que va quedar esberlada i es va convertir en un símbol“, remarca Contel. Afegeix que, fins i tot, va donar nom a la revista satírica La Campana de Gràcia, que es va crear pocs mesos després.
La restauració de la torre
Durant la revolta de les Quintes l’exèrcit espanyol va disparar cada dia entre 800 i 900 trets de canó i això va provocar que la torre i la façana quedessin malmeses. La torre es va restaurar el 1882 durant el mandat de l’alcalde Feliu Martí Urpí.
Contel destaca la importància de la torre, que es va construir entre el 1862 i el 1864 per l’arquitecte Rovira i Trias després que la Vila de Gràcia assolís la seva independència municipal el 1850. Remarca que, aleshores, era una necessitat vital tenir un rellotge al mig de la plaça amb quatre esferes perquè tothom el pogués veure i una font als baixos per agafar aigua.
La campana es coneixia com la Marieta, perquè sonava gràcies a una corda que anava lligada des del campanar fins a la casa d’una veïna que tenia aquest nom. Contel subratlla que “és una de les poques torres civils que hi ha que no és el campanar d’església ni una torre militar“.
