El barri del Guinardó va acollir una torre i el seu jardí, que es va convertir fa 500 anys en la cantonada de l’avinguda de la Mare de Déu de Montserrat amb el carrer de la Torre dels Pardals. Però la historiadora Isabel Campi Valls assenyala al programa Va passar aquí que la torre “podria estar aixecada sobre una vil·la romana perquè amb una restauració del segle XVIII es van trobar restes d’unes termes i un cap de marbre”. L‘edificació del segle XV tenia un bloc i una torre molt característica que es deia dels pardals perquè hi niaven molts ocells d’aquesta espècie.
Torre d’estiueig
Campi Valls assenyala que la torre va passar per moltes mans fins que el 1897 la va comprar el seu besavi, Josep Maria Valls Vicens. El nou propietari era banquer, polític i escriptor aficionat i la va convertir en torre d’estiueig i la va acomodar per passar-hi temporades i fer-hi festes familiars. Campi Valls apunta que el jardí havia estat de vinyes, però s’havien mort durant la fil·loxera i aquesta part a l’aire lliure es va convertir en un element decoratiu. Josep Maria Valls també va fer construir una capella a la torre, on hi van tenir lloc algunes noces dels seus fills i festes familiars.
Josep Maria Valls va morir el 1907 i va heretar la torre el seu fill, Manuel Valls. El 1909, durant la Setmana Tràgica, el convent de les monges de Valldonzella va ser cremat i Manuel Valls va oferir la Torre dels Pardals a la comunitat. Quan les monges van marxar, Manuel Valls va vendre la torre al farinaire Joan Ros i Mallafré, que va encarregar la remodelació de l’edifici a l’arquitecte Joan Rubió i Bellver, col·laborador de Gaudí. Rubió va convertir la construcció en una torre modernista.
Esplendor i decadència
Campi Valls assenyala que “els anys que la Torre dels Pardals va pertànyer a la família Ros van ser els del seu gran esplendor”. Destaca que “s’hi celebraven festes, s’hi feien obres de teatre i concerts”. Durant la guerra, la CNT va confiscar la torre i a partir d’aleshores Campi Valls apunta que l’edifici va entrar en una època de decadència.
En aquesta època s’hi va instal·lar l’escola de la natura i hi va viure el president de les Corts Espanyoles durant un temps. Posteriorment, a una foto aèria dels anys 40 es veu com el jardí va ser parcel·lat i s’hi van començar a construir blocs de pisos. Campi Valls assegura que “la torre va ser enderrocada definitivament el 1963“.
Campi Valls destaca que la Torre dels Pardals era un espai d’esbarjo i diversió i es tracta d’aquell “tipus de construccions que van resistir molts segles, però no van resistir l’especulació”.
