Durant més de 1.000 anys, a l’altar de la Santa Creu de la basílica dels Sants Màrtirs Sant Just i Pastor, es va llegir el testament sacramental. Manel Alonso, responsable de gestió i difusió de la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor, explica al Va passar aquí que l’any 801 el rei Lluís el Pietós va atorgar el “privilegi del testament sacramental” a “diferents esglésies del territori que anava recuperant els sarraïns”. Però el rei Pere el Gran va abolir aquest privilegi el 1284 a totes les esglésies menys a la de Sant Just i Pastor, que el va mantenir fins al 1991.
Un testament pensat per a viatgers
El testament sacramental era un privilegi pels ciutadans barcelonins, en aquest cas, que corrien perill de mort i no podien anar a un notari per escriure les últimes voluntats, assenyala Alonso. Aquestes persones podien dir oralment els seus desitjos a dos testimonis que en aquell moment estiguessin amb elles. Si finalment morien, els testimonis tenien sis mesos per arribar a l’altar de la capella de Sant Feliu de l’església de Sant Just de Barcelona, dir les últimes voluntats del difunt davant d’un notari i d’un rector i aleshores el testament era vàlid.
Alonso destaca que a l’arxiu històric de la basílica de Sant Just “encara es conserven un bon gruix” d’aquests testaments sacramentals. Entre aquests documents, remarca Alonso, “hi ha famílies que deixen les seves propietats per a les dones o noies pobres de la ciutat, perquè tinguessin una dot”. També hi ha testaments de gent de la noblesa que deixa les seves propietats a l’església “per guanyar-se el cel“.
L’altar de Sant Feliu
Alonso remarca que el retaule de la Santa Creu, davant del qual es llegien els testaments sacramentals, és del 1522-1532 i hi van participar diferents artistes. Entre aquests autors hi havia el flamenc Joan de Brussel·les, que va fer la gran obra, i Pere Nunyes, que la va pintar. El retaule el va finançar la família Requesens, que van posar com a condició que a l’altar sortís representat Sant Feliu, que és el personatge que està al mig dels tres que hi ha a la predel·la.
Tot i que l’església de Sant Just va mantenir el privilegi del testament sacramental fins al 1991, l’últim es va llegir el 1989. El Parlament de Catalunya va derogar-lo el 31 de desembre del 1991 amb la Llei 40/1991, que ordenava, sistematitzava i regulava el dret successori català i modificava el tradicional per adaptar-lo a la realitat del moment.
Segons Alonso, Sant Just va mantenir aquest privilegi tants anys “perquè és una església molt estimada pel govern“. Apunta que “a pocs metres de l’església” hi ha “tant l’Ajuntament de Barcelona com el Palau de la Generalitat“. Per tant, segons Alonso, com que és l’església on venien els consellers “sempre ha tinguts uns privilegis“.
