Durant segles, els terrenys del peu de la muntanya de Montjuïc van ser una zona fosca i sòrdida que es coneixia amb el malnom de Terra negra.
La carbonera i el fum negre
A la plaça de les Drassanes hi havia la carbonera que va donar nom a aquesta part de la ciutat. Era la carbonera que abastia de carbó les tres famoses xemeneies del Paral·lel. A causa de l’activitat d’aquesta carbonera i de les xemeneies de l’elèctrica, tota la zona estava envaïda de fum negre i la gent que s’hi passejava quedava amb els peus negres pel carbó.
La mala fama d’aquests terrenys venia de lluny, des del segle XVI, i es va mantenir fins a ben entrat el segle XX. Era una zona d’hortes, limitada pel port i per la muntanya de Montjuïc, una altra zona fosca de la ciutat, on s’hi amagaven delinqüents i bandolers. No hi havia ni els més elementals serveis. A diferència del barri Xino, les autoritats no controlaven aquest territori. Era, per tant, una zona marginal, on s’hi exercia la prostitució més lumpen.
La Sodoma i Gomorra d’Europa
El sud del Paral·lel era conegut com “la Sodoma i Gomorra d’Europa” o també, com el carrer del vici. D’entre les moltes anècdotes i llegendes que hi ha sobre la Terra Negra, s’explica que les dones que es dedicaven a la prostitució manual oferien als seus clients, a diferents preus, la mà calenta o la mà freda, la que anava a la butxaca del les castanyes i els moniatos, o l’altra. Val a dir que gent de classe alta de la ciutat, baixava per aquests barris a buscar diversió a baix preu.
Però no tot és pecat a la Terra Negra. Jacint Verdaguer li va dedicar un poema i, segons la llegenda, la santa Madrona va néixer en una cova de la zona.
Barraquisme i la droga
Després de la Guerra Civil, Barcelona va rebre un allau migratori que no va trobar habitatge assequible i es va instal·lar en barraques a la muntanya de Montjuïc. D’altra banda, la repressió sobre la prostitució al centre de la ciutat va augmentar i aquesta activitat es va desplaçar a la Terra Negra. Això va perpetuar la marginalitat d’aquests terrenys, que es va perllongar fins ben entrada la democràcia, amb l’arribada del tràfic de droga, a Can Tunis.
Paco Candel va escriure el 1957 “Donde la ciudad cambia su nombre”, una novel·la que descriu la vida en aquesta barri, el límit entre la ciutat urbanitzada i ordenada, i la terra on no hi arriben ni els serveis ni les autoritats. Ens ho explicava al 2019 el veterà periodista Joaquim Roglan, en aquest capítol del ‘Va passar aquí’.
