El particular món de la ceramista Teresa Gironés es conserva i exposa en el que va ser el seu taller, al carrer de Verdi 44, al barri de Gràcia.

Montse Ros, filla i conservadora de l’obra de Teresa Gironès, explica que la seva mare va començar a pintar de ben jova, fins que va aconseguir estudiar belles arts en una època en què això era complicat per una dona. Va ser aleshores quan es va començar a aficionar a la ceràmica i va aprendre totes les tècniques d’aquesta disciplina, com la química, el torn o les peces seriades i els motllos. Més endavant, va passar de ceramista a escultora i va donar pas a la seva creativitat.

Ros diu que la seva mare era un huracà, una persona inesgotable físicament i mentalment, interessada per tot i estudiosa de tot. Recorda que Gironès va començar fent peces de ceràmica molt simples i seriades per guanyar-se la vida. Anava pels pobles venent plats, gots i tasses. Amb el temps es va anar fent un nom i sales com l’Escala, Robert Mercader, o algunes del carrer Diputació van acollir exposicions seves compartides amb altres artistes importants. Això li va donar una projecció a nivell de Catalunya i de la resta de l’estat. Alhora, va començar a guanyar concursos, cosa que la va ajudar.

Després de les peces més seriades i bàsiques, Gironès va començar a fer peces molt clàssiques. Combinaven uns caps amb uns motllos trets del Museu Nacional de Ceràmica i d’escultures que s’havien retirat dels carrers de Barcelona, amb uns cossos molt quadrats i molt simples. Més tard, i gràcies a la seva afició a viatjar, va anar incorporant el bagatge de les persones que anava coneixent a altres països.

Gironès va incorporar altres tècniques a la seva obra, com la serigrafia, que feia servir, sobretot, per expressions de cares i dels ulls. Una altra característica de la seva obra és que incorporava la presència d’animals i de persones. Els gossos expressaven l’estima per les persones. Els gats, la independència. I els peixos, la fredor.

Gironès va fer exposicions arreu del món. Era membre de l’Acadèmia Internacional de la Ceràmica

Teresa Gironès va morir el 2016, en plena activitat creativa. Bona part de la seva obra es troba a museus del món, des dels EEUU fins al Japó. La seva filla, la Montse Ros, ha recuperat part d’aquesta obra i l’ha reunit al seu antic taller per compartir-la i recuperar-la emocionalment.