Teresa de Cardona va ser l’abadessa que va portar ordre i confort a les monges del Monestir de Pedralbes.

Fundat el 1327 per Elisenda de Montcada, l’època d’esplendor del monestir és el període medieval. Però en etapes posteriors, personatges com Teresa de Cardona també hi van deixar la seva petjada.

Teresa de Cardona era filla dels ducs de Cardona, una poderosa família catalana, i tieta de Ferran el Catòlic. Aquesta elevada posició social li va permetre optar a casar-se amb Llorenç de Medicci, però hi va renunciar. A canvi, va optar per ingressar com a monja de clausura a Pedralbes.

El Monestir de Pedralbes és un monestir de Clarisses. Les monges es dedicaven principlament a la pregària, però també feien petites tasques de costura o d’altres similars. Aquestes monges pertanyien a les classes altes i disposaven d’esclaves que les ajudaven a les seves tasques quotidianes.

L’impuls de Teresa de Cardona

Teresa de Cardona va reformar el monestir amb l’impuls de la reforma protestant del segle XVI i la reacció del catolicisme al sud del continent. D’aquesta manera, va disciplinar les internes, fent que tornessin a la pregària i evitant que sortissin del monestir amb qualsevol excusa. D’altra banda, va habilitar les estances per fer-les més acollidores i va dur, per exemle, l’aigua corrent al monestir. També va ampliar el claustre, afegint una tercera galeria, evitant d’aquesta manera les goteres i fent més agradable la qualitat de vida. També va emblanquinar de calç tot el claustre, millorant les condicions higièniques.

Un monestir privilegiat

El Monestir de Pedralbes ha estat, des del principi, un monestir priviliegiat. Això li va permetre estar en contacte amb altres monestirs importants de Catalunya. Teresa de Cardona va reforçar els vincles amb el monestir de Montserrat i, gràcies a això, van arribar a Pedralbes alguns llibres que servien perquè totes les monges resessin el mateix i alhora. Això va permetre deixar un llegat cultural important.

La vida monàstica comporta fer totes les activitats en grup, però en aquest monestir hi ha cel·les individuals o de poques monges. És una excepció en els monestirs de clarisses. Teresa de Cardona va tenir la seva pròpia cel·la i la va decorar amb cert luxe, cosa que indica el poder que va assolir.