Teresa Boronat i Fabra (Sant Andreu de Palomar, 1904 – Sant Antoni de Calonge, 1983). Ballarina, coreògrafa i professora de dansa clàssica, va actuar als millors teatres i va aconseguir el reconeixement internacional. Durant la Guerra Civil va participar en actes de suport a la República i, com a represàlia, el franquisme va truncar la seva carrera artística fins a caure en l’oblit. El 2020 es va posar el seu nom a un carrer de Sant Andreu.
Teresa Boronat i Fabra, més coneguda amb el nom de Teresina, va néixer a Sant Andreu, al carrer d’Ignasi Iglesias. Per la ballarina i historiadora de la dansa, Ester Vendrell, es va tractar “d’una dona moderna” amb una formació molt transversal i completa per aquells anys. Va rebre estudis de dansa, però també de música i teatre. Aquesta preparació va permetre que arribés a ser una ballarina reconeguda internacionalment a partir de la meitat dels anys vint i fins a l’arribada de la Segona Guerra Mundial.
El Liceu la va projectar a l’exterior
Les primeres actuacions de la Teresina Boronat van ser a teatres com El Dorado o el Novedades. Es tractaven de peces teatrals amb números coreogràfics. Però el gran debut va arribar com a primera ballarina al Gran Teatre del Liceu. Ester Vendrell recorda que en aquells anys, ser primera ballarina volia dir formar part del cos de ball de l’òpera, ja que no hi havia una companyia estable. I va ser en una òpera quan un ministre de cultura francès s’hi va fixar i la va contractar per anar a París.
Els anys a París
A París, Teresina Boronat entra a formar part de la colònia d’artistes catalans a la capital francesa. Segons Ester Vendrell, la ballarina i coreògrafa “va anar construint una imatge artística pròpia madurant tots els punts forts que tenia, tant en la dansa clàssica, com en la tradició espanyola i catalana“. Per tant, assegura la historiadora, es va mostrar com “una dona oberta, culta i amb molts recursos per obrir nous camins“. Establerta definitivament a París, va arribar a fundar una escola de dansa.
Posicionament polític
Durant la Guerra Civil, Teresina Boronat va participar en alguns actes de suport i solidaritat amb els damnificats del franquisme, sobretot arran del bombardeig de Guernica. Aquest posicionament va fer que, un cop acabada la guerra, el règim no li va permetre tornar a casa seva. Per la historiadora, Teresina Boronat forma part d’aquest grup d’artistes catalans i republicans exiliats que van ser “oblidats” pel règim franquista. En el seu cas, assegura, “primer, per republicana i, segon, per dona“.
