L’edifici situat a la cantonada dels carrers de la Diputació i Bailèn de Barcelona guarda entre les seves parets una història fonamental per entendre l’esplendor del modernisme català. Allà on avui s’ubica un centre educatiu, entre els anys 1883 i 1884, es va gestar l’epicentre d’un projecte empresarial sense precedents: els tallers de Francesc Vidal i Companyia.
Un model industrial pioner
Francesc Vidal, que havia iniciat la seva trajectòria com a fabricant d’estoigs de luxe per a joies de l’alta burgesia, va saber llegir les necessitats d’una societat en plena transformació. Amb una formació adquirida en gran part a Europa, Vidal va concebre una proposta innovadora: unir art i indústria en un únic espai. L’objectiu era clar i ambiciós: deixar de dependre de les importacions europees per crear les arts industrials a Catalunya i convertir la producció local en un referent d’orgull nacional.
La magnitud de l’empresa va quedar reflectida en el seu capital social d’un milió de pessetes, una xifra extraordinària per a l’època, i en una plantilla que va arribar a superar els 160 treballadors. L’espai acollia tallers de forja, vidre gravat i emplomat, i fusteria, on es dissenyaven interiors que definien l’estatus de la nova burgesia emergent.
L’edifici com a aparador de luxe
El propi immoble, projectat inicialment per Josep Vilaseca, va ser dissenyat per servir com a millor targeta de presentació del negoci. Els clients que visitaven les instal·lacions eren rebuts per una escalinata de marbre amb ceràmica de Minton, una mostra del refinament que els tallers podien assolir.
L’interior de l’edifici s’organitzava de forma minuciosa, amb sales temàtiques que exhibien les tendències més modernes del moment. Des d’estils renaixentistes fins a influències neogregues, japoneses, neoegípcies o d’estil rus, el visitant podia recórrer un univers decoratiu ple de catifes, cadires, llums i elements forjats.
Una empremta perdurable
La importància dels tallers de Francesc Vidal i Companyia va transcendir les fronteres de l’empresa. D’aquests espais van sorgir els interiors d’emblemes com el Palau Güell, diversos espais de l’alcaldia de Barcelona i fins i tot encàrrecs per al Palau Reial de Madrid.
Amb el temps, els diferents camps de producció dels tallers es van independitzar i van donar lloc a futurs tallers modernistes que es van repartir per tota la ciutat. Tot i que Francesc Vidal va emprendre camins professionals per separat en anys posteriors, el seu projecte inicial va rebre el reconeixement de la premsa de l’època.
Lluïsa Vidal i Frasquita Vidal, pintora i violoncelista, dues de les seves filles, grans artistes també, gràcies a la formació i mentalitat de la família. Gràcies pel reportatge.