A la Rambla, número 120, hi havia els antics magatzems SEPU, acrònim de Societat Espanyola de Preus Únics. L’autor del canal Barcelona Memory, Manel Moncusí, explica al Va passar aquí que la inauguració oficial del SEPU va ser el 26 de març del 1935.
Aleshores Barcelona ja tenia altres magatzems importants, com El Siglo o Can Jorba, considerats de primera categoria. I després n’hi havia uns altres destinats a gent amb menys recursos, com El Águila, Almacenes Vilardell, El Barato o Almacenes Alemanes, que després van ser Almacenes Capitolio. El SEPU, assenyala Moncusí, anava dirigit a una classe mitjana o mitjana baixa i oferia “una gran quantitat de productes en prestatgeries o amuntegats en taules”.
La represàlia de la Falange
Els propietaris del SEPU eren dos suïssos d’origen jueu, Henry Reisembach i Edouard Worms. L’edifici tenia una superfície de 2.500 metres quadrats i el seu arquitecte va ser Ricardo Churruca. Venia productes a preus únics, d’una a cinc pessetes, i “va ser un precursor del Tot a 100“, apunta Moncusí. Afegeix que “els comerços tradicionals es van sentir amenaçats per aquesta competència”. El SEPU va ser un dels primers magatzems que van tenir escales mecàniques, juntament amb Can Jorba.
Després de l’incendi dels magatzems El Siglo, el 1932, “el SEPU es va convertir en el preferit dels barcelonins, que hi anaven a comprar roba, productes de la llar i articles de perfumeria”, remarca Moncusí. Durant la Guerra Civil, a la façana del SEPU es van penjar pancartes a favor de la República i a partir del 1939 la Falange va fer una gran campanya de desprestigi a través de la revista Arriba.
Crisi i tancament l’any 2000
Als anys 40 el negoci es va normalitzar i va passar a mans dels hereus dels primers propietaris. Però a partir dels anys 70 va començar a perdre clients i vendes per la crisi del petroli i la creixent competència d’El Corte Inglés i Jorba Preciados. Segons Moncusí, “l’arribada del Zara, el 1983, va ser el cop definitiu pel SEPU”. A partir d’aquí, l’empresa, que havia tingut fins a mil treballadors, va rebaixar la plantilla a la meitat i va començar a tenir problemes financers. L’any 2000 va fer suspensió de pagaments i va tancar portes.
El 2002 un grup inversor va intentar reflotar-lo sense èxit, destaca Moncusí. El 2003 es va reformar completament i es va instal·lar un restaurant a la primera planta i a la terrassa. A partir del 2008 ha tingut diversos establiments. “El SEPU fa molts anys que està tancat, però sempre quedarà en la memòria dels barcelonins“, conclou Moncusí.
