Segons la tradició, santa Eulàlia, la copatrona de Barcelona, era una nena de 13 anys que va morir torturada per no renunciar a la fe cristiana. Va partir 13 tortures, una per cada any que havia viscut, i va ser crucificada a la plaça del Pedró.

13 tortures

La llegenda diu que Santa Eulàlia va ser assotada, esgarrinxada, cremada i, fins i tot, va ser introduïda dins un corral perquè se la mengessin les puces. També li van tirar cal viva i plom fos. Però la pitjor de les tortures va ser posar-la dins un bocoi ple de vidres i claus i fer-la rodar per un carreró pendent que avui rep el nom de baixada de Santa Eulàlia en record seu.

 

Les despulles de la Santa

L’any 878, el bisbe Frodoí va trobar les restes de santa Eulàlia a l’antiga església de Santa Maria de les Arenes, actualment, Santa Maria del Mar. Les despulles es van traslladar a la Catedral i tot just en arribar al pla de l’Àngel, el taüt de la santa es va fer molt pesat, fins al punt que els homes que el carregaven no podien amb ell. Aleshores va aparèixer un àngel i va assenyalar un canonge que anava a la comitiva. El canonge, avergonyit, va reconèixer que s’havia quedat un dit de la santa. Quan va tornar el dit, el taüt va recuperar el seu pes i es va poder dur fins a la Catedral.

La Catedral, dedicada a santa Eulàlia

La Catedral de Barcelona s’anomena de la Santa Creu i de Santa Eulàlia en honor a la copatrona. L’indret més sagrat de la Catedral és la cripta, on hi ha les seves restes. També hi ha una porta d’accés al temple dedicat a ella, la porta de la Santa. És, precisament, la porta que mena al claustre de la Catedral, on hi ha les oques. I és que Santa Eulàlia era pastora d’oques i per això hi ha 13 oques a la Catedral, tantes com anys tenia i tortures va rebre.