Algunes de les peces mestres custodiades al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), reconegudes pel seu valor patrimonial i històric, han acabat formant part activa de l’imaginari visual de grans produccions cinematogràfiques de Hollywood, així com de títols d’autor i obres literàries d’èxit.
L’exposició de l’any 1961 com a gran aparador internacional
L’origen d’aquest interès internacional se situa a la dècada de 1960, un període decisiu per a la difusió i el reconeixement exterior del romànic català. L’element clau que va marcar un punt d’inflexió va ser la celebració, l’any 1961, d’una gran exposició internacional d’art romànic. Aquesta mostra es va organitzar de manera simultània entre Barcelona i Santiago de Compostel·la sota la gestió del govern franquista, però amb el patrocini destacat de Consell d’Europa.
La presència del fons del museu a ‘El Cid’
L’exemple més evident d’aquesta transferència visual va arribar ben aviat amb una de les superproduccions més cèlebres de Hollywood: “El Cid“, dirigida per Anthony Mann i protagonitzada per l’actor el Charlton Heston i l’actriu la Sofia Loren.
Un dels elements més visibles apareix en l’escala principal que fa servir habitualment el personatge de dona Ximena, interpretat per la Sofia Loren. Aquest espai està decorat amb una reproducció fidel del baldaquí de Tost, una de les obres sobre fusta més valuoses del romànic català. En la reproducció cinematogràfica es distingeix clarament la representació del Crist en Majestat encerclat per les figures dels evangelistes.
El mateix palau de dona Ximena i del seu pare compta amb la presència d’una altra peça clau: el frontal dels arcàngels. Una tercera peça present a la producció és el frontal de Vià, una obra sobre taula datada al segle XIII.
De la mirada d’Orson Welles al cinema de terror
El cineasta Orson Welles va escollir directament l’església canonical de Sant Vicenç de Cardona, considerada un dels cims arquitectònics del primer romànic català, per rodar la seva pel·lícula “Campanades a mitjanit”.
La influència d’aquestes imatges medievals també ha arribat al cinema de terror. En la versió de “Dràcula” dirigida pel cineasta el Luc Besson, les escenes inicials incorporen una referència directa a la Majestat de Batlló, la cèlebre talla policromada de Crist crucificat vestit amb túnica.
Una influència estesa a la cinematografia catalana i a les lletres
A la pel·lícula Salve Maria de Mar Coll utilitzen les figures dels dimonis de Sant Joan de Boí com a reflex visual dels turments de la seva protagonista. En la literatura, pintures com les de Sant Climent de Taüll serveixen d’inspiració per a trames d’enigma i misteri, com s’evidencia a la novel·la El foc invisible, de Javier Sierra.
Així mateix, tant els espais museístics com la història del mateix patrimoni han passat a ser eixos narratius clau per a diversos autors. Escriptors com Marta Orriols a A l’altra banda de la por i Martí Gironell a Strappo s’endinsen en aquest univers; concretament, Gironell dona vida al rescat i a l’arrencament de les pintures murals dels Pirineus a principis del segle XX. Aquesta lluita entre col·leccionistes privats i institucions públiques per salvar les obres evidencia com aquest patrimoni continua articulant tant la memòria històrica com la cultura popular actual.
