A la cruïlla entre el carrer de Pelai, la Rambla i la plaça de Catalunya hi ha “la rotonda subterrània de l’estació de metro i tren que, a finals dels 80, es va convertir en un dels bressols de la cultura del rock dur a Barcelona”, segons explica al Va passar aquí el musicòleg Miquel López. Es va dissenyar i estrenar l’any 1968 com a pas subterrani per accedir a diverses espais que actualment ja no existeixen, com el pàrquing de vehicles o les galeries de la Llum.
La rotonda inalterada
López assenyala que l’espai de la rotonda de l’estació de la plaça de Catalunya “s’ha mantingut pràcticament inalterat i té tres elements molt característics”. D’una banda hi ha la planta, totalment circular, i en segon lloc hi ha uns panells que l’Ajuntament de Barcelona va encarregar a l’Escola Massana. Aquests panells de ceràmica o terracota, apunta López, “representen diversos mitjans de transport“. El tercer element és la làmpara central, que proporciona una gran lluminositat.
López destaca que “no és gens casual” que “aquest espai sigui un lloc habitual on s’acullen concerts”, ja que té unes “qualitats acústiques molt singulars”. La forma de cúpula de la coberta, subratlla López, fa que “les vibracions del so es reflecteixin en molts sentits“.
De Kalle: el grup més conegut del subsòl
López explica que “el grup que de manera més emblemàtica i més reiterada va ocupar l’espai de la rotonda va ser De Kalle“. Afegeix que va ser una banda de rock dur que, des de finals dels 80 fins al 1993, va fer “actuacions espontànies”, que el cap de setmana congregaven “centenars d’adolescents en aquest espai”. El dia i hora del concert s’informava “a través del boca orella”, remarca López, i les actuacions “podien durar tres o quatre hores” i després anaven a l’Ovella Negra o altres locals del Raval.
De Kalle estava format per tres germans madrilenys que van venir a Catalunya i que van començar a tocar versions de Led Zeppelin o Guns N’ Roses a l’espai de la rotonda. A mesura que les seves actuacions es van fer més populars, “van començar a escriure els seus temes propis“, destaca López. Fins i tot van publicar diversos enregistraments i van fer alguna gira europea.
Entre aquestes gravacions n’hi ha una del 1993 que es diu Underground, que “feia referència a la cultura contracultural que representaven, però també al fet evident que estaven sota terra”, apunta López. De fet, l’enregistrament d’aquest disc es va fer en un concert en directe a la rotonda i sense gairebé postproducció.
López assenyala que “amb el procés d’ordenació urbana de l’olimpisme a Barcelona, concerts com els de De Kalle va ser impossible de continuar fent-los“. Tot i així, la rotonda continua sent utilitzada per músics de metro i alguns projectes contemporanis “i segueix sent un espai molt viu“, conclou López.
