L’any 1985, la sucursal bancària del Banco Hispano Americano del carrer de Fontanella, número 8, va patir un robatori dels més espectaculars que es recorden.

Els dies 14 i 15 d’agost del 1985 eren festius. Un grup d’atracadors va aprofitar la circumstància per arribar als soterranis del banc on hi havia la càmera cuirassada. Amb una llança tèrmica, van perforar la paret de formigó que feia un metre i mig de gruix. Durant hores, es van dedicar a buidar 393 caixes de seguretat.

La banda

Els directors del robatori eren un grup d’italians especialitzats en aquesta mena de furts, anomenats “rififí”. Els espanyols reclutats per la banda els havien conegut en una partida de joc il·legal. La banda era nombrosa. Hi podien estar involucrades fins a mig centenar de persones. Disposava de tots els especialistes que calen per un cop d’aquestes característiques: especialistes ens túnels, en plànols, o en l’ús de llances tèrmiques.

El cop

La banda va llogar uns baixos al carrer de les Moles, número 13. Des d’allà, van excavar fins arribar al clavegueram; el van superar i van seguir perforant fins a la paret del banc.

Uns dies abans, un membre de la banda havia obert un compte corrent a la sucursal bancària i va llogar una caixa de seguretat a la cambra cuirassada. El dia anterior al cop, va baixar a la cambra i va posar dues peces de plom davant les alarmes per inactivar-les. Cal pensar que les alarmes d’aquella època, anomenades volumètriques, es limitaven a detectar moviment a la sala. Les dues caputxes de plom van limitar la visió de les alarmes a uns pocs centímetres.

El botí

El botí del robatori de l’Hispano Americano és un dels misteris de la crònica negra de Barcelona. El motiu és que el contingut de les caixes de seguretat era secret i moltes de les víctimes es van guardar prou de fer-lo públic i de reclamar-lo a la policia. Potser temien a hisenda, o potser hi tenien secrets inconfessables.

Detinguts, però amb sort diferent

Els caps de la banda, els italians, gairebé es van deixar detenir perquè les penes a Itàlia eren molt petites per aquesta mena de delicte, i el premi a la sortida de la presó, molt gran.

Els espanyols no van tenir tanta sort. Van ser detinguts i es diu que van ser obligats a tornar el botí. Un botí que va aparèixer de forma misteriosa dins un clot a la carretera de l’Arrabassada.