Ricard Lamote de Grignon va ser un compositor i director d’orquestra nascut el 1899 en una família marcada per la figura del seu pare, Joan Lamote de Grignon, també compositor de renom internacional. David Craven-Bartle Lamote de Grignon, net de Ricard Lamote de Grignon, explica al Va passar aquí la trajectòria del seu avi i com la seva carrera es va veure truncada per la irrupció del règim franquista.
Un compositor eclèctic
Craven-Bartle destaca que Ricard Lamote era un músic eclèctic que s’inspirava en temes molt diversos. El defineix com un noucentista que està obert a la ciència. De fet, una de les seves darreres obres, el ballet Cerebralia, tracta sobre el cervell humà. El net de Ricard Lamote assenyala que abans de la Guerra Civil, als anys 30, el seu avi va dirigir l’Orquestra Simfònica de Girona i també va entrar com a sotsdirector de la Banda Municipal de Barcelona.
El 1936 va compondre Cartell simfònic per donar suport a la moral del front. L’obra es va estrenar al Palau de la Música amb l’assistència de les autoritats de la República. Craven-Bartle destaca que “això va marcar el destí de Ricard Lamote de Grignon”.
La difícil postguerra
Craven-Bartle explica que “en produir-se l’ocupació” es van acumular les denúncies contra els Lamote de Grignon. Ricard Lamote va ser detingut i empresonat acusat d’haver compost l’obra Cartell simfònic. A més, tant a ell com al seu pare se’ls va acusar d’haver signat el manifest en contra del bombardeig de Gernika. Tots dos van quedar depurats, sense cap càrrec i passant uns anys molt difícils a la postguerra de Barcelona. Malgrat això, el 1943 van ser contractats per fundar l’Orquestra Municipal de València.
Al 1948, Ricard Lamote va tornar a Barcelona i encara va estar uns anys més depurat pel franquisme. Durant aquesta època el van convidar a dirigir petites orquestres, va col·laborar en alguns concerts i va començar a compondre música per a pel·lícules.
El 1954 va rebre un sobre en què li van comunicar l’eliminació del seu expedient de depuració política. A partir d’aquell moment Eduard Tolrà li va proposar entrar com a sotsdirector de l’Orquestra Municipal de Barcelona. El 1962 Lamote i Tolrà van viatjar a Cadis per dirigir l’Atlàntida de Falla, però a la tornada ja no es van trobar gaire bé i el mateix any van morir tots dos.
Craven-Bartle destaca que l’obra de Ricard Lamote de Grignon és “d’un enorme interès i Barcelona té un gran actiu en redescobrir-la, fer-la conèixer a tot el món i vincular-la a la gran tasca que va fer el seu pare, Joan Lamote de Grignon, i també a algunes obres molt destacades del seu besavi”.
