La fama de les begudes i dels berenars que servia la portera d’un convent va ser l’origen del primer restaurant de la ciutat. Es tracta de Can Culleretes, al carrer d’en Quintana, 5, fundat el 1786. La seva propietària, la Montse Agut, la tercera generació de la família, n’explica la història.

Les postres de la portera

La història diu que pels volts del 1740, en un convent de la ciutat vella, ara per ara sense identificar, la portera va decidir posar unes taules al carrer per servir orxata, xarop, mató, crema i altres menges típiques de l’època als qui s’hi acostaven. Les postres de la portera van fer-se tan famoses, que va acabar tenint clientela de tota la ciutat.

Però l’èxit del negoci de la portera no va agradar als frares del convent, perquè generava massa xivarri. Aleshores, la portera es va traslladar a la plaça de Sant Jaume, cantonada Jaume I, on encara avui hi ha un negoci de restauració, el Pans and Company.

El local actual, del 1786

Poc després, el 1786, el negoci es va traslladar al local actual, al carrer d’en Quintana. L’origen del nom de Can Culleretes cal buscar-lo a la barra del local. Com que se servien tantes cremes i mató, sempre calien més culleretes. Els cambrers no paraven de cridar: “Nois, més culleretes!”.

Va passar aquí

Històries i curiositats de Barcelona

L’època daurada dels grans hotels

Clientela famosa i distingida

Montse Agut, la propietària, explica que els seus pares, els Agut-Manubens, van convertir el restaurant en lloc de referència d’escriptors i artistes als anys 60. eren clients habituals el doctor Trueta, el mestre Toldrà o el violinista Costa, que sempre tenien una taula reservada.

També als anys 60, es reunia al pis de dalt l’anomenada penya Santa Maria. Era un grup de gent molt catalanista i, per tant, s’ajuntaven en la clandestinitat. Hi van passar Jordi Pujol, Núria Feliu i altres polítics i músics de la corda.

Actualment també en són clients persones relacionades amb el món de l’òpera, com Plácido Domingo, i d’altres, com es pot comprovar a les fotos que pengen de les parets. I les postres estrella segueixen sent la crema cremada.