Al número 69 de la via Laietana hi ha un rellotge per trepitjar que és un vestigi de principis del segle XX. Oriol Pascual, cap de Programes del Museu Etnològic i de Cultures del Món, explica al Va passar aquí que amb l’expansió del rellotge de polsera, després de la Primera Guerra Mundial, es va democratitzar la mesura del temps. Però això no va suposar la desaparició dels rellotges públics, que servien per verificar l’hora que la gent tenia al canell i també es van convertir en un reclam publicitari.
El rellotge de llums de la Banca Rosés
El rellotge situat al terra de la via Laietana, número 69, es va inaugurar el 31 de desembre del 1935. “La Banca Rosés, que estava ubicada en aquest espai, va tenir l’encert d’anunciar el nou any amb un rellotge que va col·locar al peu de la seu”, assenyala Pascual.
L’encàrrec del nou mecanisme el va fer al rellotger Juan Cabrerizo, que va partir d’un projecte de Joan Bautista Sales. “Combinava tota una sèrie de bombetes que s’apagaven i s’encenien per marcar les hores i els quarts d’una manera sincronitzada”, destaca Pascual.
El rellotge té una iconografia amb l’escut de Barcelona i un cap amb un casc alat, que fa referència al déu Mercuri o Hermes, segons si s’utilitza la mitologia romana o grega. Aquesta simbologia, destaca Pascual, “és una al·legoria de la indústria, de l’activitat econòmica i, per tant, del comerç“.
Pascual puntualitza que el rellotge de llums de la via Laietana “no és el primer que va existir a la ciutat“, ja que prèviament se’n va instal·lar un altre al carrer de Rocafort, número 2, davant la seu del Banc Condal, coincidint amb l’Exposició Universal del 1929.
Restaurat el 2018
A partir del 1957, el Banc Condal va comprar la Banca Rosés i tant l’edifici com el dos rellotges van passar a formar part de la mateixa entitat. El 1974, Rumasa es va quedar amb el Banc Condal i va començar la decadència del rellotge fins al 2018, quan l’Institut Municipal del Paisatge Urbà el va restaurar. Pascual apunta que “tot i que aquest aparell sembla avui una andròmina, és el reflex de tota una època que explica com ha anat evolucionat el nostre sentit del temps i de l’espai“.
