El Museu Nacional d’Art de Catalunya acull actualment una de les col·leccions més importants de pintures i dibuixos del pintor modernista Ramon Casas, figura clau de la bohèmia barcelonina i retratista de referència de la societat benestant de la seva època.
Nascut a Barcelona l’any 1866 en una família de posició còmoda, Casas va manifestar des de molt jove una gran vocació artística que el va portar a visitar París per primera vegada als 15 anys.
Aquesta primera estada va marcar l’inici d’una relació profunda amb la capital francesa, ciutat de la qual es va convertir en un dels grans importadors de la modernitat a Barcelona, juntament amb el seu gran amic Santiago Rusiñol. A través d’articles de premsa redactats per Rusiñol i il·lustrats per Casas, així com mitjançant les seves pintures postimpressionistes, tots dos artistes van esdevenir referents indispensables per a les noves generacions de creadors catalans.
El fenomen 4 Gats i la connexió amb Pere Romeu
Consagrat ja en el panorama artístic, Ramon Casas va tenir un paper decisiu en el cèlebre establiment 4 Gats, un espai de reunió i d’exposició concebut principalment per a artistes novells. Allà va consolidar una estreta relació amb Pere Romeu, el carismàtic i excèntric bàrman del local, qui es va convertir en un personatge molt popular de la Barcelona de l’època i va ser caricaturitzat recurrentment per diversos artistes catalans.
Dotat d’una gran visió publicitària en un moment d’auge de la cultura de masses i de la projecció de la imatge, Casas va pintar l’any 1897 l’obra titulada inicialment El tàndem —també coneguda com a Segle XIX— amb motiu de la inauguració de 4 Gats. Es tractava d’un retrat autoretrat d’ell mateix al costat de Pere Romeu amb una tècnica més pròxima al cartellisme que a la pintura tradicional, caracteritzada per línies molt fines i una presència lleugera de l’horitzó on s’insinuava la muntanya de Montjuïc.
Posteriorment, amb l’arribada del segle XX, aquesta obra va ser substituïda per L’automòbil, una creació d’estil similar però ambientada en un context hivernal en què apareixien els protagonistes abrigats i acompanyats de Fiem, el gos de l’artista.
Mestre del retrat i la cartografia publicitària
Més enllà de la seva faceta pictòrica, Casas va excel·lir com a retratista de les figures més destacades de la cultura, la política i la ciència del seu temps. Gairebé no hi havia personalitat rellevant que escapés dels seus traços al carbonet amb tocs de color. Entre els seus treballs més reconeguts destaquen els retrats del polític i president de la Mancomunitat, Prat de la Riba, el compositor Lluís Millet, l’artista Joaquim Torres Garcia i el científic Dionís Puig, considerat un dels pares de la meteorologia catalana, a qui va retratar acompanyat d’un petit estel. L’any 1909, el mateix pintor va fer una donació d’uns 200 retrats al carbonet a la pinacoteca catalana.
Igualment notable va ser la seva aportació en el terreny de la publicitat amb cartells icònics com el d’Anís del mono. En aquesta composició, tot i incloure-hi l’ampolla diamantada en un espai reduït, la protagonista central era una dona de trets exòtics, una mena de manola amb mantó i mico sobre fons molt cridaners, la qual cosa demostrava el poder de reclam comercial de la figura femenina en aquella època.
