A la Font d’en Fargues hi ha l’únic quiosc modernista que queda a Barcelona. Mariona Genís, arquitecta de l’estudi Genís Planelles i autora del projecte de restauració d’aquest espai, explica al Va passar aquí que l’origen d’aquest indret té a veure amb una dona emprenedora: Montserrat Casanovas. Ella va tenir la idea de fer una ciutat jardí per rendibilitzar aquestes terres, on s’havien conreat vinyes fins a la irrupció de la fil·loxera, el 1888.
L’Aigua Fargas
Al projecte de ciutat jardí impulsat per Montserrat Casanovas es van començar a construir tres peces: la gruta, la mina d’aigua i el quiosc. Genís assenyala que la finca té “una mina natural d’aigua que brolla encara avui en dia” i que aleshores era “de gran qualitat”. Aquesta aigua es venia al quiosc com a beguda fresca però, a més, Montserrat Casanovas va tenir la idea de promocionar-la com a marca amb el nom d’Aigua Fargas. Arran d’aquesta idea, “entre 1912 i 1935 es va tancar aquesta gruta modernista i es va construir una planta per envasar l’aigua“, que després es va vendre a una botiga del carrer de Roger de Llúria.
Genís remarca que l’artífex d’aquesta arquitectura modernista va ser Roc Cot i Cot, que va utilitzar elements propis dels oficis de l’època com la ceràmica vidriada, el trencadís i la forja. Genís subratlla que “tot recorda el tema de l’aigua“, amb colors blaus i verdosos, tant al trencadís de la coberta com a la pica de la gruta.
La restauració del quiosc
Jordi Planelles, arquitecte de l’estudi Genís Planelles i autor del projecte de restauració, explica que van restaurar l’envasadora, la gruta i el quiosc. La guingueta, apunta Planelles, havia patit un “procés de deteriorament important” i van intentar “recuperar la forma original“, que s’havia perdut pels afegits que s’havien incorporat.
També van provar de seguir els oficis de construcció de l’època, amb la intervenció d’ebenistes en fusteria o especialistes en ceràmica. D’aquesta manera, “s’han reproduït peces ceràmiques amb les tècniques tradicionals de l’època“.
Segons Planellas, el quiosc, igual que la font i tot el seu entorn, “expliquen una part de la història de Barcelona, tant pel negoci com pel modernisme”.
