A principis del segle XX, la ciutat de Barcelona va rebre l’arribada d’un escriptor que, a través de la seva tasca periodística i literària, es va dedicar a retratar aquella realitat que molts preferien ignorar. Aquesta faceta crítica i compromesa defineix la trajectòria vital i professional de Prudenci Bertrana, una figura clau de les lletres catalanes que va fer de la seva mirada incisiva un segell d’identitat.
Nascut a Tordera l’any 1867, Prudenci Bertrana va passar una part de la seva joventut a Girona, en el si d’una família de petits propietaris rurals. Molt jove, es va casar amb Neus Salazar, amb qui va tenir quatre fills, entre els quals destaca la també escriptora Aurora Bertrana. A partir d’aleshores, va iniciar un camí marcat pel sacrifici personal amb l’objectiu de poder dedicar-se professionalment a l’escriptura.
La petjada de la penúria a Ciutat Vella
Entre els anys 1912 i 1913, la família va residir a la plaça del Rei, al cor de Ciutat Vella. Aquell entorn, descrit com a insalubre, sense ventilació ni llum solar adequada, va suposar un cop duríssim per a l’autor: en aquella casa va patir la pèrdua de dos dels seus fills. Aquestes circumstàncies tràgiques van marcar profundament el seu caràcter, generant una amargor vital que, tanmateix, va saber transformar en un element creatiu i positiu a través d’una mirada altament crítica sobre la societat.
En contrast amb l’època del noucentisme, que projectava una Barcelona lluminosa sota una màscara daurada, Bertrana va exposar la cruesa de la realitat subjacent. Es va situar al mateix nivell que el proletariat per oferir un testimoni incisiu que es reflecteix tant en la seva narrativa com, de manera molt notable, en els seus articles periodístics.
Els impromptus i la prosa periodística
Més enllà de la seva obra novel·lística, el periodisme de Prudenci Bertrana destaca per la seva qualitat literària. Un exemple clar d’aquesta producció eren els anomenats impromptus, articles breus que analitzaven fets, personatges i indrets amb una agudesa notable. En un d’aquests escrits dedicats a l’art de triomf, l’autor descrivia amb duresa la realitat urbana de l’època, comparant la façana polida de la societat amb un entorn marcat per les necessitats urgents i la duresa de la vida quotidiana d’una gran ciutat.
El trasllat a Roger de Llúria i la maduresa literària
L’any 1915, a causa de la malaltia d’una tercera filla anomenada Cèlia, la família es va traslladar a un pis més lluminós i obert situat al carrer de Roger de Llúria de Barcelona. En aquest habitatge, on va residir fins a la seva mort l’any 1941, va escriure pràcticament tota la seva obra literària posterior a la seva novel·la més cèlebre, Josafat, ambientada a Girona.
Durant aquesta etapa barcelonina, va publicar obres destacades com Els herois, l’any 1920, la qual va derivar posteriorment en el recull titulat Proses bàrbares. Gran part de la seva producció es va centrar a retratar la natura, donant veu a aquells animals i elements naturals que considerava autèntics herois, i a defensar els éssers febles i marginals que sovint quedaven oblidats per la societat del seu temps.
