La construcció d’un gratacels d’alumini, acer i vidre va modernitzar l’arquitectura de la ciutat. Va ser un encàrrec del Banco Atlántico, als arquitectes Francesc Mitjans (arquitecte del Camp Nou i del Reial Club Náutico de Barcelona) i Santiago Balcells que van acabar-lo el 1969. L’actual Torre del Banc Sabadell amb 83 metres d’alçària va ser l’edifici més lat de Barcelona i va respondre als paràmetres del racionalisme arquitectònic i inspirat en la torre Pirelli de Milà. L’arquitectura moderna per fi va aconseguir tenir l’edifici més alt de la ciutat, un rècord que va durar només un any, ja que es va construir la torre Colón.
Antecedents
Abans al 1944 s’havia inaugurat l’edifici Fàbregas d’estil art-déco, situat a la plaça d’Urquinaona i que va ser el primer gratacels de l’Eixample. Als anys 50, en ple franquisme, es va construir l’edifici de les assegurances del Banco Vitalicio, al passeig de Gràcia, que va superar al Fabregas amb 75 metres d’alçària.
Grup R
Als anys 30, el moviment GATCPAC ja havia apostat pel racionalisme arquitectònic amb arquitectes com Josep Lluís Sert, però amb edificis més baixos. La verticalitat va començar a explotar-se als anys 50 amb l’anomenat Grup R, hereus de les influències de Le Corbusier i Mies van der Rohe, amb una arquitectura simple, sense ornaments amb predilecció per materials com l’acer o el vidre. Del Grup R eren Josep Antoni Coderch, Oriol Bohigas o Francesc Mitjans, però no van començar a edificar cap a dalt fins als 60. Prova d’això són edificis com la residència de maternitat de la Vall d’Hebron, l’edifici ACESA o el del Banco Transanlántico.
