A la plaça de les Cascades, a Montjuïc, es van inaugurar les primeres escales mecàniques de Barcelona. David Martínez, autor del blog Històries de Barcelona, explica al Va passar aquí que aquest esdeveniment es va produir en el context de l’Exposició Universal del 1929. L’Ajuntament de Barcelona volia que les escales fossin gratuïtes, però la direcció de l’Exposició les va fer de pagament. L’únic vestigi que es conserva d’aquestes primeres escales mecàniques és la base de formigó al passeig de Jean Forestier.
Un invent inèdit a Barcelona
Martínez assenyala que les escales mecàniques es van patentar als Estats Units a finals dels segle XIX. La primera que va entrar en funcionament va ser a Coney Island, a Nova York, el 1896. Però el nou invent no va arribar a Barcelona fins al 1929.
El recinte de l’Exposició Universal començava a la plaça d’Espanya i les Torres Venecianes, seguia tot l’eix de l’avinguda de la Reina Maria Cristina i culminava al Palau Nacional. Després continuava fins al Poble Espanyol i l’estadi de Montjuïc.
Martínez apunta que “per fer tota la pujada de la muntanya es van construir una sèrie d’escales d’obra que portaven fins al Palau Nacional, i que estaven acompanyades d’una sèrie de cascades i salts d’aigua“. Afegeix que eren “unes escales monumentals però una mica feixugues de pujar“. Per aquest motiu, els urbanitzadors van creure que seria una bona idea incloure unes escales mecàniques que facilitessin la pujada. “Era un invent inèdit” i, de fet, “van ser les primeres de Barcelona” i es van anunciar com “les primeres col·locades a l’estat espanyol“, remarca Martínez.
Unes escales mecàniques en dos trams
Les escales mecàniques es van instal·lar en dos trams. El primer tram anava des de la Font Màgica fins al passeig de Jean Forestier i superava un desnivell d’11 metres. El segon tram anava enganxat al primer fins al Palau Nacional, amb un salt més gran de 16 metres.
Actualment encara es conserva al passeig de Forestier la base de formigó on es van muntar les escales mecàniques. Era obra de l’empresa Construcciones y Pavimentos, de Joan Miró Trepat, que va ser una de les primeres que va utilitzar el formigó armat a Barcelona.
L’escala mecànica, pròpiament dita, la va construir i instal·lar una empresa alemanya que es dedicava, sobretot, a la fabricació d’ascensors. Martínez subratlla que “era una escala de fusta, amb les baranes de roure, i tenia uns passamans que estaven fets de cautxú vulcanitzat”. “Es deia que podien transportar fins a 8.000 persones al dia“, apunta Martínez.
La polèmica pel pagament
Les escales de l’Exposició del 1929, a diferència de les actuals, eren de pagament. El trajecte costava 20 cèntims de pesseta i, si es feia només el tram final més costerut, es pagava la meitat. Martínez remarca que també hi havia una rebaixa per als treballadors de l’exposició, els militars que pujaven al Castell de Montjuïc o els alumnes que estudiaven a l’Escola del Bosc.
El cobrament va ser polèmic perquè l’Ajuntament de Barcelona havia decidit que les escales fossin gratuïtes, apunta Martínez, però el director de l’Exposició Universal, el marquès de Foronda, va decidir cobrar-les.
“El conflicte va acabar amb un litigi perquè l’Ajuntament el va denunciar per prevaricació”, assenyala Martínez, tot i que judicialment “finalment va quedar en res“. Després de l’exposició, les escales es van desmuntar però un dels trams es va recolocar el 1932 a l’estació d’Aragó, l’actual passeig de Gràcia.
