compartir
La seu del primer consolat de Barcelona es troba al jaciment arqueològic del Born, a la plaça Comercial. Àngel Casals, professor d’història moderna de la UB, explica al Va passar aquí que la Casa Boxadors va acollir el consolat dels Països Baixos.
El seu cònsol va ser Joan Kies, que va aprofitar el comerç amb la monarquia hispànica per establir un negoci d’importació de productes colonials holandesos a Barcelona. Això li va permetre entrar en contacte amb els sectors més dinàmics de la burgesia barcelonina.
La Casa Boxadors i el consolat dels Països Baixos
Casals assenyala que la Casa Boxadors era una construcció del segle XV amb aires de palau burgès i coneguda a tot Barcelona. Per aquest motiu, Joan Kies hi instal·la el consolat dels Països Baixos, per donar-li importància i com a prova de la seva bona posició econòmica. Des d’aquesta ubicació “s’informava al govern holandès de quin era l’estat de les muralles de Barcelona” i “l’artilleria que hi havia a la ciutat”, apunta Casals.
Joan Kies va saber infiltrar-se molt bé en la societat catalana de finals del segle XVII, segons Casals. Es va casar amb una jove aristòcrata del Maresme i va establir bones relacions amb els diputats de la Generalitat i el Consell de Cent. La seva oposició als francesos, compartida amb les institucions catalanes, va facilitar la seva integració.
L’intent d’expulsió de Joan Kies
La mort del Carles II, l’any 1700, i l’arribada del rei francès Felip V va suposar la fi de la prosperitat econòmica de Kies i els seus socis. Casals subratlla que quan la guerra es declara oficialment, l’any 1702, Joan Kies és obligat a abandonar Catalunya. Però això va provocar una forta reacció del Consell de Cent i el govern de la Generalitat per evitar-ho i es va aconseguir. Igualment, l’empresa de Kies va acabar fent fallida el 1703 i ell va morir a Vilaseca l’any 1708.
Casals destaca que “Joan Kies és important perquè és el primer cònsol que tindrà la ciutat de Barcelona en l’època moderna i, per tant, és la mostra de la integració econòmica de Barcelona i Catalunya al conjunt d’Europa”. També assenyala que “va ser una de les primeres fonts de conflicte entre Felip V i les institucions catalanes, que va obrir pas a la guerra de Successió del 1702 al 1714“.
