compartir
L’Escola Mare de Déu del Roser, al carrer del Consell de Cent cantonada amb Casanova, va ser durant molts anys un centre col·laborador del Patronato de Protección a la Mujer. Maria Forns Roca, “supervivent” dels centres del Patronato, explica al Va passar aquí com va viure l’experiència en aquest centre, on hi va estar onze mesos entre els anys 1972 i 1973.
L’aïllament com a arma de repressió
El Patronato de Protección a la Mujer va ser una institució que durant el franquisme i els primers anys de la Transició tenia com a missió “rehabilitar les noies que es dedicaven a la prostitució”, explica Forns. Però afegeix que “en realitat” els centres del Patronato “eren presons de noies“. I destaca que t’hi podia tancar des de la família o el capellà del poble fins a la policia. Entre els molts motius que argumentaven i havia el de “portar minifaldilla, desobeir els pares o passar una nit fora de casa”.
Forns explica que va estar tancada al centre de les religioses Adoratrices perquè “tenia 16 anys” i “els meus pares estaven una mica esverats pels meus canvis”. Aleshores, afegeix Forns, el capellà de la parròquia “va buscar el centre i els va empènyer a tancar-m’hi”.
Destaca que “l’objectiu era anul·lar determinades personalitats” i que “t’adaptessis al que s’esperava” i “fossis una bona esposa, una bona mare i una bona dona”. Forns assenyala que la manera de rehabilitar-les era resant i treballant i ho feien “aïllant-nos de tot i de tothom, fins al punt que no podíem, entre nosaltres, ni parlar de perquè érem allà”.
Milers de víctimes silenciades pel Patronato
Forns destaca que “un dels motius pels quals aquest patronat o aquests centres són tan desconeguts és, justament, perquè no n’hem pogut parlar entre nosaltres”. Remarca que “els centres col·laboradors del Patronato de Protección a la Mujer estaven regentats per monges de congregacions diverses“. Per tant, destaca Forns, “la complicitat de l’església amb el règim era absoluta“. A més, afegeix que “aquestes congregacions religioses rebien diners per tenir-nos tancades”.
Forns assenyala que “si haguéssim d’ajuntar” totes les víctimes del Patronato “seríem milers” perquè hi havia uns 800 centres a tot l’estat que van funcionar fins al 1985. Però fins ara només tenen referència i contacte directe o indirecte a tota la península amb una trentena de víctimes, gràcies al grup de suport que han creat. Amb aquest grup volen fer pública la seva situació i que “se’ns repari com a víctimes, perquè érem dones, érem menors i ningú no s’ha recordat de nosaltres en la memòria històrica“.
