L’edifici de l’Ajuntament de Barcelona, a la plaça de Sant Jaume, va ser un lloc emblemàtic en la carrera de Josep Maria de Porcioles, ja que va ser batlle de la ciutat del 1957 al 1973. Josep Lluís Martín Berbois, autor del llibre Josep Maria de Porcioles. Biografia d’una vida singular, explica al Va passar aquí que Porcioles va ser l’alcalde que va estar més temps en aquest càrrec.
Martín assenyala que Porcioles va néixer a Amer i amb 27 anys ja es va convertir en notari. Era una home conservador i durant la joventut va simpatitzar amb la Lliga Regionalista. En plena Guerra Civil va ser condemnat però va pagar la multa i es va exiliar a Andorra, destaca Martín. Ja en el franquisme va començar la seva carrera política com a responsable d’auxili social a Lleida. Després va ser president de la Diputació de Lleida. El 1947 va guanyar la plaça de notari a Barcelona.
Martín remarca que Porcioles era “un home de segona fila” que no entrava a les travesses per ser alcalde de Barcelona. Però, finalment, Franco el va triar per a aquest càrrec.
Martín considera que Porcioles “té llums i ombres”. Entre aquestes “llums” hi ha la creació del Museu Picasso i la Fundació Miró. L’ombra més gran de Porcioles, segons Martín, són “les construccions il·legals”. Afegeix que “era un personatge que potser no es va valorar, però quan va morir polítics com Pasqual Maragall, Narcís Serra i Jordi Pujol “sí que el van reconèixer”.
